Rèquiem per una monja,
William Faulkner: “estem condemnats des de fa 2.000 anys.”
La vida sexual deCatherine M., Catherine Millet: No deixa de ser una biografia insulsa que desitja
ser provocadora, escandalosa, trencadora però que no arriba ni a fer-nos
pessigolles.
La història del senyorSommer, Patrick Suskind: “Deixeu-me en pau!”
Indian Summer, Rodolf
Sirera: “és la Maria Teresa d’un altre temps, una Maria Teresa que encara no ha
begut vi amb en Daniel, que entra per primera vegada a casa d’en Daniel. És la
Maria Teresa d’un passat no massa llunyà.”
Pudor de cremat, Joan
Iborra: Ens fan créixer les ganes de llegir l’obra, inconscients que tot plegat
acabarà sent una decepció.
El mite de Sísif,
Albert Camus: “Un home és més un home per les coses que calla que no per les
que diu.”
L’hora dels adéus,
Narcís Comadira: “un futur trist
un futur que no és
pas cap futur
que és el passat
un passat que no
passa”
Ulysses, James Joyce: “Do fish ever get seasick?”
Laura a la ciutat delssants, Miquel Llor: “la boira, amb les seves flonjors humides, preserva la ciutat
d’influències estranyes, perquè vegeti entre els seus sants morts i vius;
perquè dormiti recollida en ella mateixa i no se li escapin els bons ni els
mals pensaments."
Life of Pi, Yann Martel: “which story do you prefer? Which is the
better story, the story with animals or the story without animals?”
Los existencialismos: claves para su comprensión, Pedro Fontán: “El
hombre no deja de proyectarse jamás, nunca vive pura y exclusivamente del
presente, sino que vive siempre del pretérito hacia el porvenir.
Ubu Roy, Alfred Jarry: “J’ai l’honneur de vous announcer que pour
enrichir le royaume je vais faire périr tous les Nobles et prendre leus biens.”
The Music of Chance, Paul Auster: “The money was responsible for his
freedom, but each time he used it to buy another portion of that freedom, he
was denying himself an equal portion of it as well.”
El burro de Sancho y el gato de Schrödinger, Luis González de Alba: “Dios
no solamente juega a los dados con el mundo, sino que a veces los arroja donde
no podamos verlos”
Teoría de la novela, Georg Lukacs: “La literatura de diversión ofrece todas las
características exteriores de la novela, pero en su esencia, no está ligada a
nada, no descansa sobre nada y carece, por consiguiente, de toda
significación.”
Adiós a la razón, Paul Feyerabend: “¿Podemos confiar en nuestros
expertos, en nuestros físicos, filósofos, senadores y educadores? ¿Saben ellos
de qué hablan, o simplemente quieren multiplicar su propia y mísera existencia?”
Cat on a hot Tin roof, Tennessee Williams: “What is the victory of a
cat on a hot tin roof? — I wish I knew… Just staying on it, I guess, as long as
she can…”
The milk train doesn’t stop here anymore, Tennesse Williams: “has it
ever struck you, Connie, that life is all memory except for the one present
moment that goes by you so quick you hardly catch it going?”
Joan Endal, Josep M. Folch i Torres: “en el seu intern s’anava sentint
estranger a casa seva.”
La meva familia i altres animals, Gerald Durrell: “La majoria de
persones som hipocondríaques i sovint ens entretenim queixant-nos, però la
Lougarètzia hi tenia dedicació exclusiva.”
Atomised, Michel Houellebecq: “As a teenager, Michel believed that
suffering conferred dignity on a person. Now he had to admit that he had been
wrong. What conferred dignity on people was television.”
Madame de Sade, Yukio Mishima: “hablo de un tiempo en que la gente
sencilla se aburre con su virtud y comienza a exigir parcelas de perversión.”
Nación Prozac, Elizabeth Wurtzel: “una mañana te despiertas con el
miedo de que vas a seguir vivo.”
El tragaluz, Antonio Buero Vallejo: “No se vive de la rectitud en
nuestro tiempo. ¡Se vive del engaño, de la zancadilla, de la componenda…!”
El sueño de la razón, Antonio Buero Vallejo: “Un país al borde del
sepulcro… cuya razón sueña.”
El professor de música, Isabel-Clara Simó: “sor Àngela havia arribat
a Déu a través del foc que havia encès entre les seves cuixes aquell mestre
foraster que sabia tant de música.”
Chicken Soup with Barley, Arnold Wesker: “I don’t believe in the
right to organize people. And anyway I’m not so sure that I love them enough to
want to organize them.”
Roots, Arnold Wesker: “Time drag heavy. She do that. Time drag so
slow, I get to thinkin’ it’s Monday when it’s still Sunday.”
I’m talking about Jerusalem, Arnold Wesker: “language isn’t any use!
Because we talk about one thing and you hear another.”
Botxenski i companyia, Josep Maria Fonalleras: “ja no hi cap dona al
món que des d’ara em farà creure que el blanc és groc.”
Schopenhauer, Nietzsche, Freud, Thomas Mann: “Tots els mals, la font
dels quals és l’utopisme intern de la voluntat, ixen de la capsa de Pandora. I
què hi queda al seu interior? L’esperança? No! L’avorriment, puix que tota vida
humana és colpejada d’ací d’allà entre el dolor i l’avorriment.”
La filosofia de Nietsche a la claror de la nostra experiència, Thomas
Mann: “La vida és art i aparença; no res més i, per tant, es troba per
damunt de la veritat —que no és més que una qüestió de moral—.”
Introducció per a una festa musical dedicada a Nietsche, Thomas Mann: “els
seus amics es planyien que no podia tenir un bon final aquell que no parava de
serrar la branca damunt de la qual s’asseia.”
Freud i l’avenir, Thomas Mann: “La vida és el mite, la vida com a
repetició històrica, que en l’antiguitat es visqué així.”
All that fall, Samuel Beckett: “What
kind of a country is this where a woman can’t weep her heart out on the
highways and byways without being tormented by retired bill-brokers!”
Act without words I, Samuel Beckett: Aquest personatge que intenta
abastar la garrafa, no deixa de ser el nostre reflex.
Act without words, II, Samuel Beckett: Mentrestant, tot resta igual, la
monotonia dels nostres dies.
Krapp’s last tape, Samuel Beckett: “just been listening to that
stupid bastard I took myself for thirty years ago, hard to believe I was ever
as bad as that.”
Rough for theatre I, Samuel Beckett: “have you not heard it enough?
The same old moans and groans from the craddle to the grave.”
Rough for theatre II, Samuel Beckett: “Shit! Where’s the verb?”
Embers, Samuel Beckett: “if you hate it why don’t you keep away from
it? Why are you always coming down here?”
Rough for radio I, Samuel Beckett: “When one is alone is all alone.”
Rough for radio, II, Samuel Beckett: “Tomorrow, who knows, we may be
free.”
Words and music, Samuel Beckett: “Do we mean love, when we say
love?”
Cascando, Samuel Beckett: “No more stories… all false… this time…
it’s the right one.”
Play, Samuel Beckett: “So he was mine again. All mine. I was happy
again. I went about singing […] then I began to smell her off him again.”
Film, Samuel Beckett: “Esse est percipi”
The old tune, Samuel Beckett: “That’s how it goes, the young pop off and
the old hang on.”
Come and go, Samuel Beckett: “appart from colour differentiations
three figures as alike as possible”
Breath, Samuel Beckett: Beckett tradueix un acte tan humà, tan
important, però alhora tan ignorat i involuntari com és respirar, en llenguatge
escènic.
Eh Joe, Samuel Beckett: “Anyone living love you now, Joe?… Anyone
living sorry for you, now?”
Not I, Samuel Beckett: “mouth on fire... stream of words [...] no
idea of what she’s saying.”
That Time, Samuel Beckett: “no notion who it was saying what you
were saying whose skull you were clapped up.”
Footfalls, Samuel Beckett: “strongest at floor level, less on body,
least on head.”
Ghost Trio, Samuel Beckett: El nen mira la figura i nega
condescendentment amb el cap abans de marxar. Deixant la figura sola, en
aquesta habitació plena de fantasmes.
…but the clouds, Samuel Beckett: “close-up of woman’s face reduced
as far as possible to eyes and mouth”
A piece of monologue, Samuel Beckett: “thirty thousand nights. Hard
to believe so few.”
Rockaby, Samuel Beckett: “all in black
best black
sat and rocked
rocked
till her end came
in the end came.”
Ohio Impromptu, Samuel Beckett: els dos homes resten en silenci,
mirant-se l’un a l’altre, intentant compartir la solitud extrema.
Quad, Samuel Beckett: Una proposta visual i simbòlica, la de Beckett,
que ens pot fer plantejar la impossibilitat d’actuar diferentment de com ens
pertoca, o bé adonar-nos de l’estandardització de la nostra societat en la qual
tots ens movem al mateix ritme, al mateix so, que poser ens creiem idividuals,
diferents (ens deixen tenir un color i un so propis) però que en realitat som
incapaços de defugir el gran engranatge que ens empeny.
Catastrophe, Samuel Beckett: Metateatre: mostrar la preparació d’una
escena amb el director, la ajudant de direcció, el protagonista i el tècnic de
llum.
Nacht und traüme, Samuel Beckett: Una acció breu, senzilla, però
mostrada enginyosament: el desdoblament de la personalitat en el moment de
somiar.
What Where, Samuel Beckett: “I am alone.
In the
present as where I still.
It is
Winter.
Without
journey.
Time passes.
That is all.
Make sense
who may.
I switch
off.”
Cuaderno de dirección teatral, Agapito Martínez Paramio: Brook: “el
director siempre es un impostor, un guía nocturno que no conoce el terreno, y,
no obstante, carece de elección; ha de guiar y aprender el camino mientras lo
recorre.”
El teatre contemporani, Mercè Saumell: “la nova tecnologia ha
influït i pot influir fins a límits insospitats en les possibilitats de
l’escena futura. El gran repte, però, és que l’ús que se’n faci no eclipsi el
factor humà, l’emoció i els sentiments, que des de sempre han nodrit el
teatre.”
El teatro y su doble, Antonin Artaud: “Una verdadera pieza de teatro
perturba el reposo de los sentidos, libera el inconsciente reprimido, incita a
una especia de rebelión virtual.”
Història natural, David Nel·lo: “allò que aleshores l’Anna no podia
imaginar ni en somnis era que amb el temps acabaria tenint un fill i que el
pare d’aquell fill seria el suicida que es llençava contra els cotxes del
barri.”
Teatre i més enllà, Jerzy Grotowski: “els artistes dolents parlen de
la rebel·lió, però els artistes veritables fan la rebel·lió.”
La sensualidad pervertida, Pío Baroja: “Ha visto uno tanto inútil,
tanto imbécil, tanto cínico y egoista progresar en la vida, que uno se resiste
a creer que la inutilidad, la imbecilidad, el cinismo o el egoismo le hayan
impedido a uno hacer su camino.”
Mil cretins, Quim Monzó: “no té res a dir i, encara que normalment
aconsegueixi dissimular-ho a base de pàgines i més pàgines, aquest maleït conte
curt el posa en evidència”
Rosencrantz and Guilderstern are dead, Tom Stoppard: “half of what
he said meant something else, and the other half didn’t mean anything at all.”
The long and the Short and the Tall, Willis Hall: “you put a bloke
in uniform and push him oversees and he’s a different bloke to what he was
before.”
Humanisme de l’altre home, Emmanuel Lévinas: “darrere la malenconia
de l’etern escolament de les coses, de l’il·lusori present d’Heràclit, hi ha la
tragèdia de la inamobilitat d’un passat inesborrable que condemna la iniciativa
a no ser més que una continuació.”
Rayuela, Julio Cortázar: “La vida, como un comentario de otra cosa
que no alcanzamos, y que está ahí al alcance del salto que no damos.”
Each his own wilderness, Doris Lessing: “These people talk about
politics with all the passionate intensity other people reserve for sex.”
Yes and after, Michael Hastings: “You can never lie about a thing
that nobody else in the world knows of, you have to share a lie somehow.”
Nus, Joan Casas i Fuster: “els silencis em fan angúnia”
Conversations in Bolzano, Sándor Márai: “Because there is nothing
quite as dangerous as a man who will not yield to despotism.”
When we were bad, Charlotte Mendelson: “the scent of her hair always
makes him think of having sex underneath a piano.”
Croades, Michel Azama: “durant la missa molts soldats continuaven
purificant la ciutat marxant sobre els milers de cadàvers, esclafant caps de
criatures contra les pedres. Va ser un dia de gran eufòria cristiana.”
Pedra de Tartera, Maria Barbal: “Primer són les persones que les
coses, mes jo mancava d’ajuda per complir perquè ho havia après a l’inrevés.”
La rebelión de las masas, José Ortega y Gasset: “Lo característico
del momento es que el alma vulgar, sabiéndose vulgar, tiene el denuedo de
afirmar el derecho de la vulgaridad y lo impone dondequiera.”
Aigües encantades, Joan Puig i Ferrater: “No us fieu de la gent
estranya que us vulgui portar el benestar a casa… senyal que busca el seu.”
La dama enamorada, Joan Puig i Ferrater: “fillet! Jo no hi havia
pensat, en el teu cor!”
The Subterraneans, Jack Kerouac: “What’s in store for me in the
direction I don’t take?”
El gran Aleix, Joan Puig i Ferrater: “ramat de velles eugues famolenques
i de pollines xardoroses!”
Pic, Jack Kerouac: “Life ain’t happy, and then it’s happy, and goes
on like that till you die, and you don’t know why and can’t ask nobody but God,
and He don’t say nothin.”
La novel·la de les ànimes, Jordi Cussà: Cada nou capítol de la “novel·la
de les ànimes”, del relat dintre del relat (tot i que temo sinó serà de tot
el llibre sencer) és una tortura.
The Bonfire of the vanities, Tom Wolfe: “Why was it that these days
all the little girls were dressed like ladies and their mothers were dressed
like teenage brats?”
El mal de Montano, Enrique Vila-Matas: “qué será de nosotros cuando,
al fracasar el humanismo del que ya sólo somos funámbulos desequilibrados de su
rota y antigua cuerda, desaparezca la literatura?”
El espacio vacío, Peter Brook: “Cuando atacamos a Beckett por su
pesimismo, nos convertimos en personajes de Beckett atrapados en una de sus
escenas.”
Travesía sobre nieve de Bagdad, Roberto Corte: “tengo la impresión
de que todos estamos en el lugar que no nos corresponde.”
L’àngel d’hora en hora, Miquel de Palol: “la seva agudesa, el sentit
de l’humor, la ironia? Poseu un magnetòfon al racó dels vells dels cafès de la
Rambla de Figueres i en descobrireu un parell de dotzenes, de Joseps Pla.”
Integration, Sherman Alexie: “What are you thinking? The girls
always asked Jon. But John knew the girls really wanted to tell John what they
were thinking.”
Looking for the general, Madison Smartt Bell: Amb aquestes onze pàgines
ja n’he tingut més que suficient.
Orno and Marshall, Ethan Canin: Un breu fragment de novel·la que apunta
a bastantes direccions i deixa el regust interessant de voler-ne saber més.
Cavalls de mar, Josep Lluís i Rodolf Sirera: “Del segle, l’únic que
ha canviat ha estat el número. De la resta, estem encara a la prehistòria.”
The Revenant, Edwidge Dandicat: “They’ve been attacking us for
years, slowly invading our culture, tainting it with theirs.”
Burning Mary, Tom Drury: “Emptiness and animosity are the
touchstones of adult life.”
Birthday Boy, Tony Earley: Bon estil narratiu, pèssim contingut.
The Speed of sperm, Jeffrey Eugenides: Un text curiós, amb alguns
elements esporàdics de brillantor, però fluix en general.
How he came to be nowhere, Jonathan Franzen: “Having visited North
Carolina as a child, he saw no harm in claiming, as an adult, that he’d also
been to South Carolina. After all, he had no memory of either state.”
Apples, David Guterson: A partir d’aquí, només puc imaginar-me cap a
quin forat d’avorriment i estúlticia deriva East of the mountains, el
llibre del qual se n’ha extret aquest fragment.
Something called Crab deluxe, David Haynes: “And so these people
come on [on TV] and they talk about things such as men having sex with teenage
boys, and women who like to whip men with cats-o’-nine-tails, and Oprah and
Ricky nod and shake their heads, and they may get a disgusted look on their
faces, but that look –their approbation or condemnation– is really beside the
point”
Slips of love, Allen Kurzweil: “like so many couples living in
cities where housing is in short supply, we resided together in body, but not
in soul. Neither she nor I could afford to move out.”
The giant of Cape Cod, Elizabeth McCracken: “these are the two
truths of tourists: they walk slowly and they must record their slow progress
down the street.”
Agnes of Iowa, Lorrie Moore: “I lived that. Why should I want to
write about it?”
Farewell, Fae Myenne Ng: El dubte ara (una altra vegada) és saber si la
selecció dels fragments les marquen els propis autors o si bé ho fan els
editors de Granta. Més que res per saber a qui culpar.
Maximum security, Robert O’Connor: “He was caught in a reality so
fierce that it could not tolerate fantasy.”
Moscow, Idaho, Chris Offutt: “Anything was better than prison, even
moving graves in Idaho”
A fan letter, Stewart O’nan: “Sometimes love doesn’t take much. You
just have to be there when it shows up.”
The driving child, Mona Simpson: “Life is a long time, and
good-for-nothing men are always abundant, plenty to pick from, like weed
flowers.”
Xmas, Jamaica Plain, Melanie Rae Thon: “Talking heads spit the news
again and again –there was no reason to listen– tomorrow exactly the same
things would happen, and still everyone would forget.”
Future Shock, Kate Wheeler: “The only good thing about old age is
nobody cares about you anymore. So you can say and do exactly as you please.
That’s the ticket. You’ll all find out. You’ll all forgive me, one day.”
La zapatera prodigiosa, Federico García Lorca: “Las mujeres les
gustan a los hombres, pero todos los hombres no les gustan a todas las
mujeres.”
Del inconveniente de haber nacido, E. M. Cioran: “Las noches en que
hemos dormido son como si no existieran. Sólo permanecen en neustra memoria
aquellas en que no hemos pegado un ojo.”
Niebla, Miguel de Unamuno: “Todos estos sucesos cotidianos,
insignificantes; todas estas dulces conversaciones con que matamos el tiempo y
alargamos la vida, ¿qué son sino dulcísimo aburrirse?”
Sistema de la agresión, Sade: “No hay nada tan bárbaro y tan ridículo
como haber asociado el honor y la virtud de las mujeres a la resistencia que
oponen a los deseos que han recibido de la naturaleza.”
El teatre per dins, Santiago Rusiñol: “L teatre és com la vida: fa
riure, fa plorar, agrada, no agrada, no segons els que ho escriuen, sinó segons
els que ho escolten.”
Fugaç, Josep Maria Benet i Jornet: “Trobem fàcil parlar de les coses
desagradables i ens fa vergonya parlar de la bellesa.”
Couples, John Updike: "I've never understood why people are so
shocked when somebody sleeps with his best friend's wife. Obviously, his best
friend's wife is the one he sees most of."
Marburg, Guillem Clua: "La gent té necessitat de creure en
miracles, encara que en el fons sàpiga que no són veritat."
Indigneu-vos!, Stéphane Hessel: "Una democràcia veritable
necessita una premsa independent."
L’avare, Molière: "Il aime l'argent, plus que réputation,
qu'honneur et que vertu"
La direcció dels actors, Jaume Melendres: "L'actor és un forat
negre que, després d'haver absorvit com a persona una immensa quantitat
d'energia, la retorna a l'univers en forma de personatge."
Infantillatges, Raymond Cousse: "quan estaven més contents [els
de vuitè] era quan amb en Marcel els hi fèiem pesigolles a la titoleta amb la
llengua als lavabos."
The Lay of the land, Richard Ford: "It's why I hate men my age.
We all emanate a sense of youth lost and tragedy-on-the-horizon."
The Wave, Morton Rhue: "Why are you doing this if you know it's
stupid? Why are you part of it?"
L’individu i la comunitat: maneres de pensar la pertinença, Manuel Cruz: "Ens ha tocat de viure en un segle en el qual es corre tan de pressa i es pensa tan lentament"
L’amor propi: de l’individu il·lustrat al postmodern, Ramon Alcoberro: "L'amor
propi per als catòlics és pagà, per als comunistes resulta insolidari i per als
kantians és la quinta essència del subjectivisme moral. Només veient qui
l'ataca, és bastant inevitable que, en conseqüència, ens caigui simpàtic."
Individu i reforma educativa davant el tercer mil·leni, Lluís Alegret: "Tota
educació sigui religiosa sigui laica o establerta per l'Estat és una
imposició que té com a coartada els valors de la moralitat."
L’individu en la societat anarquista, Antonio Blanco: "ser
governat significa ser: observat, inspeccionat, espiat, dirigit, legislat,
regulat, inscrit, adoctrinat, sermonejat, controlat, mesurat, sopesat, censurat
i instruït per persones que no tenen el dret, els coneixements ni la virtut
necessaris per això."
L’educació de l’individu al tercer mil·leni, Josep Lluís Camino: "Per
desgràcia, actualment s'ensenya per a avaluar i s'estudia per a aprovar, ja
s'ha aconseguit intrumentalitzar el coneixement i la cultura, que es contempla
com un producte."
L’individualisme i l’individu en el temps de la globalització, Bernat
Castany: "Tothom viu experiències, però poca experiència n'extreu"
Com ens veiem davant del tercer mil·leni?, Marta Doltra: "Qui
demana que el govern restringeixi el comportament de les persones "pel seu
bé"? Generalment, els que no sofreixen la restricció."
Existència individual i psicologia educadora, Albert Llorca: "els
sistemes educatius contemporanis no són vies d'alliberament, sinó un refinat
sistema de control al servei de la dominació capitalista"
La intel·ligència intuïtiva, Ramon Marquès: "La intel·ligència ètica o capacitat
per a distingir entre el bé i el mal depèn dels nostres propis valors. Cada un
de nosaltres hi veu amb el color del vidre dels seus propis valors"
Individu i educació a l’època d’internet i la postmodernitat, Gonçal
Mayos: "Ja sigui per imposició violenta i sagnant, al llarg de la
història l'home individual sempre ha viscut amb un intermediari entre ell i la
complexa, inacabable, realitat."
Postmodernitat i creativitat individual, Esteve Rovira: "tot
ens és igual i res ens importa. Vivim al dia, després d'abdicar del futur. La
postmodernitat és la negació del futur."
L’individu en la psicoanàlisi del segle XX, Manuel Satué: "Si
els homes no pensessin tant en el món del més enllà es preocuparien més per a
millorar el món immediat"
El soldat fanfarró, Plaute: "Quina desgràcia tan gran per a un
home ser tan formós"
El mètode Grönholm, Jordi Galceran: "No busquem un bon home que
sembli un fill de puta. El que necessitem és un fill de puta que sembli un bon
home"
Freedom, Jonathan Franzen: "Integrity's a neutral value. Hyenas
have integrity, too. They're pure hyena."
Vacants, Lluïsa Cunillé: "Després de la música el silenci és el
més definitiu que hi ha."
The Invisible man, H. G. Wells: "he caught a glimpse of a most
singular thing, what seemed a handless arm moving towards him, and a face of
three huge, indeterminate spots on white, very like the face of a pale pansy"
Alguien silbó (y despertó a un centenar de pájaros dormidos), Antonio
de Paco: "En este lugar no hay hombres. Tan sólo animales. Animales
desesperados por sobrevivir..."
Call center, Marc Angelet: "¿las mujeres barbudas pueden ser
teleoperadoras? ¡Por supuesto que si! Mientras sepan hablar... ¿Los enanos
pueden ser teleoperadores? O eso, ¡o se dedican a destruir anillos mágicos!”
Plastilina, Marta Buchaca: "no había pensado qué le diría a mi
hijo, que te diría a ti... no lo había ensayado. Y ¿sabes qué? Que es una
putada no haber ensayado."
The Rabbit and the Tiger, Leah Franqui: "Do you know how hard
it is to miss someone who never existed in the first place?"
La mort de Danton, Georg Büchner: "Ja n'hi ha prou d'una
societat que s'apropia les vestidures de l'aristocràcia morta i li hereta la
lepra"
L’avenir és llarg, Louis Althusser: "En realitat em proposo,
tot al llarg d'aquestes associacions de records, mantenir-me estrictament en
els fets; però les al·lucinacions també són fets."
Els fets, Louis Althusser: "Em va ensenyar a pensar, i sobretot
que es podia pensar d'una manera diferent del que pretenien els nostres
professors"
Leonce i Lena, Georg Büchner: "Què no són capaços de fer, els
homes, per avorriment? Estudien per avorriment, resen per avorriment,
s'enamoren, es casen, es reprodueixen per avorriment, i acaben morint-se
d'avorriment."
!!!, Raúl Hernández Garrido: "El objetivo de un buen jefe es
que el subordinado desee hacer lo que se le ordena, incluso sin que se le
llegue a ordenar."
Sing yer heart out for the lads, Roy Williams: "The white
working class. You think it was an accident we are all as thick as shit?"
Woyzeck, Georg Büchner: "Si jo fos un senyor de barret i
rellotge, i portés monocle, i sabés parlar bé, ja ho crec que en fóra, de
virtuós!"
Brown Buffalo, Carlos Morton: "Wake up Stupid America! We're
the cockroaches infesting your cities, crawling upside your minds. We'll
survive your racist laws, clubs and shotguns, electrified fences and
vigilantes. Try and nuke us with your atom bomb, but we'll still be here
because we eat maíz that protects us from radiation."
La tragèdia de l’home, Imre Madách: "És el vell conte dels
enamorats: cadascú creu que ha descobert la vera passió, i pensa que
abans d'ell ningú no sabia estimar."
Ira, Aleix Aguilà: "No formem part de res. Ni d'una ciutat en
runes."
Moby Dick, James Armstrong: "Better sleep with a sober cannibal
than a drunken Christian"
The Countess Cathleen, W. B. Yeats: "What is the goal of
praying? father says God and the Mother of God have dropped asleep."
The Playboy of the western world, J. M. Synge: "If it's a poor
thing to be lonesome it's worse, maybe, go mixing with the fools of earth"
Cock-a-doodle dandy, Sean O’Casey: "When you hear anything or
see anything suspicious, give it no notice, unless you know how to deal with
it."
Brother Ry, Steven Owad: "I do hate to be rude, but for the
moment you will have to shush yourself. Your boy and I are conversationally
engaged."
A very modern marriage, Arthur M. Jolly: "I've never been shot
before. I don't know what the procedure is"
Life is mostly straws, Richard Manley: "This morning I saw the
profile of Hegel in the schmear of my bagel"
The brief wondrous life of Oscar Wao, Junot Díaz: "Since she
had nothing to compare it to at the time she assumed fucking was supposed to
feel like she was being run through with a cutlass"
El lector por horas, José Sanchis Sinisterra: "Los hijos son
los mensajeros de la muerte, de nuestra propia muerte."
Recto/verso, Carlos Rehermann: "Equiparar futuro con adelante
es tan arbitrario como sería equiparar pasado con adelante o futuro con
atrás"
Llàstima que sigui una puta, John Ford: "¿he de ser el pare del
poti-poti mal entaforat al teu corrupte vendre de bastard?"
The homecoming, Harold Pinter: "he had her up there for two
hours and he didn't go the whole hog"
South of the Border, West of the Sun, Haruki Murakami: "A
person can, just by living, damage another human being beyond repair."
Tecnociència i narrativa: notícia d’una vella amistat, Jordi
Font-Agustí: "l'actual divorci entre literatura i tecnociència és, en
bona mesura, una lamentable herència d'aquells romàntics que, malgrat el
mestratge de Goethe, van fer del menyspreu de la ciència i la tecnologia un
posat estètic"
Utopies: del somni tecnocientífic al malson totalitari, Pere
Gallardo-Torrano: Interessant i exhaustiu repàs de les principals creacions
literàries i cinematogràfiques que han abordat la influència de la tecnociència
damunt la societat.
La literatura catalana d’especulació científica i tecnològica de laRenaixença a la Guerra civil, A. Munné-Jordà: mentre arreu neixia el gènere de
ciència ficció tal i com el coneixem actualment (als voltants del 1938), "aquí
estàvem per altres guerres"
Imatges, paisatges i figures darwinianes a la novel·la anglesa delsegle XIX, Jordi Lamarca: "prefereixo ser una mona perfeccionada que un
Adam degenerat."
La química: amors i desamors literaris, Xavier Duran i Escribà: "Quan
un món sorgeix, un altre en desapareix"
El rayo que no cesa: l’electromagnetisme a la literature i el cinema,
Manuel Moreno: "el quotidià havia deixat de ser fascinant"
A l’ombra de Los Álamos: gènesi de l’era nuclear a la literatura i elcinema, Jordi José: Dilemes morals i dubtes bioètics per un creixement
científic que tendeix a moure's únicament per interessos: belicistes,
econòmics... però gairebé mai humanitaris.
Informàtica-ficció, Miquel Barceló: De com la intel·ligència artificial
derivà en els robots i els androides en l'imaginari humà.
Bella del señor, Albert Cohen: "¡Lo que necesito yo es una
existencia ajetreada, rica en discusiones y estratagemas! ¡En fin, un poco de
vida antes mucha muerte!"
Némesis, Philip Roth: "haces lo correcto, una vez y otra y
otra, haces lo que es debido sin cesar. Tratas de ser una persona complaciente,
y ocurre esto. ¿Dónde está el sentido de la vida?"
Things the grandchildren should know, Mark Oliver Everett: "I
was sure I'd never live to the age of eighteen so I never bothered making any
plans for the future"
El inmortal, Jorge Luis Borges: "Ser inmortal es baladí; menos
el hombre, todas las criaturas lo son, pues ignoran la muerte."
El muerto, Jorge Luis Borges: "hombre del suburbio de Buenos
Aires, [...] un triste compadrito sin más virtud que la explotación del
coraje"
Los teólogos, Jorge Luis Borges: "En materia teológica no hay
novedad sin riesgo"
Historia del guerrero y de la cautiva, Jorge Luis Borges: "Sin
embargo, a los dos les arrebató un ímpetu secreto, un ímpetu más hondo que la
razón, y los dos acataron ese ímpetu que no hubieran sabido justificar"
Biografía de Tadeo Isidoro Cruz (1829-1874), Jorge Luis Borges: "Comprendió
su íntimo destino de lobo, no de perro gregario"
Emma Zunz, Jorge Luis Borges: "Creía tener con el Señor un
pacto secreto, que lo eximía de obrar bien, a trueque de oraciones y
devociones"
La casa de Asterión, Jorge Luis Borges: I que ridícul que ens apareix
l'heroi Teseo després de matar un monstre que de monstre només en tenia
l'aparença exterior i que tant desitjava la mort.
La otra muerte, Jorge Luis Borges: "modificar el pasado no es
modificar un solo hecho; es anular sus consecuencias, que tienden a ser
infinitas. Dicho sea en otras palabras, es crear dos historias
universales."
Deutsches Requiem, Jorge Luis Borges: "Morir por una religión
es más simple que vivirla con plenitud"
La leyenda de Inverglass, Jon López de Viñaspre: "Apretó los
dientes para que no le cayera de los ojos la tristeza"
Kantuta, Jon López de Viñaspre: "Tal vez el ser social, el que
vive según le dictan, está más escindido de su natural camino que el que se
realiza a su manera"
El clan de los Benasperi, Jon López de Viñaspre: "No hemos sido
nunca espectadores de la vida"
Balada del tirolés atípico, Jon López de Viñaspre: "Descubrir
un baúl cargado de miedo, de mucha delicadeza, de intenciones loables y buenas
formas, un arcón lleno de ilusiones no materializadas, de sueños traicionados,
amores no vividos y deudas pendientes con uno mismo o con los demás"
