Homes i no, Manuel de Pedrolo

"Ens hem dit mai res que no fos insignificant?" (94) Pregunta Selena, un dels quatre personatges engabiats en aquest món desconegut protegit per No, l'individu sense nom que ho sap tot, o que ells creuen que ho sap tot. La negació de la llibertat individual i col·lectiva, el guardià dels desitjos dels presoners... brillant començament d'una obra sobre la lluita vana per la llibertat. sobre els esforços de millora d'una generació vers la que la precedeix però que està destinada a edificar nous murs, noves presons.

"Allò que ens reté és la desconfiança en nosaltres mateixos." (121)

Encoratjats per Feda, el fill de la nova generació, aquests presoners comencen una investigación per la seva cambra, la seva presó, i descobreixen que, de fet, hi falta una paret. Que allà on creien que hi havia una paret més, en realitat, hi ha un abisme. "Abans no hi era" (140) diu Selena. "Ens n'hauríem adonat [...] S'hauria vist sempre, si hi hagués estat. [...] Vivim en un món canviant." (141) I En Bret li respon: "som nosaltres que canviem. Ens han nascut nous ulls" (141) És a dir, han canviat de paradigma. Després de tota una vida encallats al mateix lloc, atrapats en una presó figurada i literal, ara ho veuen tot diferent.

"Cadascú lluita amb els mitjans de què disposa. Vosaltres amb la vostra fe, nosaltres amb la nostra incredulitat." (148)

I, al final, la llibertat es topa amb una altra reixa. És només l'esperança de creure que hi ha quelcom rere les parets. L'esperança, la il·lusió... però la descoberta que tots són persones, No inclós, mostra les barreres que els homes van assolint. Els fills de la nova generació han perdut la por a No, han descobert la seva feblesa i, per tant, són, en part, més lliures (malgrat descobrir-se més enreixats). Potser els seus fills obriran una nova via d'esperança, un nou camí de llibertat encara no previst que els durà a una nova barrera. Que potser ja serà l'última i seran lliures, o bé n'amagarà una altra, i una altra sumint a la humanitat en l'esclavatge de la seva condició de persones. Quan la repressió del No, de la negació, de l'individu, es manté, l'home no pot ser lliure.

Mil dubtes i portes obertes en aquesta brillant obra de Pedrolo de constants ressons Beckettians.
_____________
Manuel de Pedrolo, Homes i No (dintre de Teatre, Edicions 62)
començat_7/09/14  /  acabat_ 7/09/14