1 de des. 2014

Fe de rates, Jaume Serra i Fontelles

"La Quaresma i la jústicia són fets per als pobres." (175) I de la penitència de la Quaresma, els personatges d'aquest teatret (ambulant? no ho sabem) deriven al Carnestoltes. Al clam que sigui Carnestoltes tot l'any, que la disbauxa i la festa s'apoderi de tot. Fins que arriba el Cec a posar pau al desconcert i, en realitat, tot sembla descontrolar-se encara més i els actors comencen a representar múltiples personatges i els temes i les èpoques se solapen fins a conduir-nos al palau d'Herodes i davant la presència de Ponç Pilat per jutjar a Jesus... i és en aquest punt que el Cec ens mostra que estan assajant una obra de teatre (la Passió) de la qual ell n'és el director. Un director escarnit i menystingut pels seus actors que mostren no gaudir ni el text ni la direcció. Teatre dintre del teatre.

"A qui pot agradar, sinó al morbós, veure com cada any és assotat un home just?" (208)

Els jocs de paraules arrenquen el segon acte transportant una àura Josep Pedrals i la seve verbàlia eloqüent:

"NEUS: Que tens res contra les armes?  
TINA: Contra les arnes, naftalina.  
CISCO: I contra les pigues, "Pigalina", la crema de la pell... fina! 
FINA: Què?" (217-8)

La farsa narrada és difícil d'entendre, plena de modificaciones del text original (com el Cec tantes vegades s'en queixa) i amb degollacions de les llengües de tots els actors. Perquè, de fet, el seu gran crim ha estat el de dir allò que no havien de dir i, en última instància, parlar. El poder de les paraules que són capaces de modificar el nostre món. Un sainet ple de girs lingüístics i múltiples confussions.
____________
Jaume Serra i Fontelles, Fe de rates (dintre de Teatre - Edicions 62)
començat_ 7/09/14  /  acabat_ 8/09/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada