Ante la ley, Franz Kafka

La lluita inútil de l'individu contra el sistema sempre havia fascinat a Kafka.
Els esforços en va de Josef K en El procés per esbrinar de què se l'acusa, o de K a El castell, per poder accedir a la fortificació, m'havien alegrat (alhora que incendiat) les hores post-adolescents de lectura, però ara feia molt que no topava amb un text d'en Kafka i me n'alegro. Recupero el seu tremendisme pausat, el seu recargolat existir i les seves bifurcacions existencials. Retrobo la lluita de l'ésser, de l'home, contra l'estat, la justícia i, fins i tot, contra el propi home. Una lluita que ja té perduda d'entrada però que, malgrat tot, s'esforça a dur-la a terme. Tossut de mena, l'individu es mostra més obtús que l'estat/la justícia/la burocràcia i persevera en el seu esforç. Potser perquè no sap actuar d'una altra manera, potser perquè no té cap altra opció...
I, en aquest conte, el protagonista s'està tota la vida davant la porta de la llei oberta de bat a bat però incapaç d'entrar-hi per la protecció d'un guardià. Una mena de No, d'en Pedrolo, la funció del qual és unicament evitar-li que entri. I masses vegades, quan hem topat amb la burrocràcia més afèrrima, de compulsats inútils i formularis inacabables, ens ha semblat que la seva intenció no és cap altra que la de barrar-nos el pas pel simple plaer de fer-ho. Tots hem presentat masses instàncies i hem omplert masses formularis per no entendre perfectament la frustració dels individus kafkians.
________________
Franz Kafka, Ante la ley
començat_ 16/03/16  /  acabat_ 16/03/16

Homes i no, Manuel de Pedrolo

"Ens hem dit mai res que no fos insignificant?" (94) Pregunta Selena, un dels quatre personatges engabiats en aquest món desconegut protegit per No, l'individu sense nom que ho sap tot, o que ells creuen que ho sap tot. La negació de la llibertat individual i col·lectiva, el guardià dels desitjos dels presoners... brillant començament d'una obra sobre la lluita vana per la llibertat. sobre els esforços de millora d'una generació vers la que la precedeix però que està destinada a edificar nous murs, noves presons.

"Allò que ens reté és la desconfiança en nosaltres mateixos." (121)

Encoratjats per Feda, el fill de la nova generació, aquests presoners comencen una investigación per la seva cambra, la seva presó, i descobreixen que, de fet, hi falta una paret. Que allà on creien que hi havia una paret més, en realitat, hi ha un abisme. "Abans no hi era" (140) diu Selena. "Ens n'hauríem adonat [...] S'hauria vist sempre, si hi hagués estat. [...] Vivim en un món canviant." (141) I En Bret li respon: "som nosaltres que canviem. Ens han nascut nous ulls" (141) És a dir, han canviat de paradigma. Després de tota una vida encallats al mateix lloc, atrapats en una presó figurada i literal, ara ho veuen tot diferent.

"Cadascú lluita amb els mitjans de què disposa. Vosaltres amb la vostra fe, nosaltres amb la nostra incredulitat." (148)

I, al final, la llibertat es topa amb una altra reixa. És només l'esperança de creure que hi ha quelcom rere les parets. L'esperança, la il·lusió... però la descoberta que tots són persones, No inclós, mostra les barreres que els homes van assolint. Els fills de la nova generació han perdut la por a No, han descobert la seva feblesa i, per tant, són, en part, més lliures (malgrat descobrir-se més enreixats). Potser els seus fills obriran una nova via d'esperança, un nou camí de llibertat encara no previst que els durà a una nova barrera. Que potser ja serà l'última i seran lliures, o bé n'amagarà una altra, i una altra sumint a la humanitat en l'esclavatge de la seva condició de persones. Quan la repressió del No, de la negació, de l'individu, es manté, l'home no pot ser lliure.

Mil dubtes i portes obertes en aquesta brillant obra de Pedrolo de constants ressons Beckettians.
_____________
Manuel de Pedrolo, Homes i No (dintre de Teatre, Edicions 62)
començat_7/09/14  /  acabat_ 7/09/14

Utopies: del somni tecnocientífic al malson totalitari, Pere Gallardo-Torrano

Bon resum del principals temes del textos utòpics:

"1) el desenvolupament tecnocientífic i la seva influència en la construcció/destrucció de la societat, 2) l'educació, les estructures polítiques i els centres de poder a les societats utòpiques/distòpiques, 3) les diferents percepcions del sexe, la reproducció i la unitat familiar, 4) la visió de la vida, el procés d'envelliment i la noció de la mort, i 5) el buit provocat per l'ociositat de la societat perfecta." (48)

Interessant i exhaustiu repàs de les principals creacions literàries i cinematogràfiques que han abordat la influència de la tecnociència damunt la societat. Des del primigènit Utopia de Thomas More (1516) a Clons, de Michael Marshall Smith (1996) passant pels móns futurs de Jules Verne, els viatges satírics de Jonathan Swift, l'advertència genètica d'Aldous Huxley, l'apocalipsi de Pedrolo o les distòpies d'Orwell. Potser caldria haver-hi dedicat algunes línies més a cada text (o si més no a bastants d'ells) per donar una visió més profunda de cadascun d'ells perquè malgrat conèixer-ne alguns (o fins i tot aquella gent que els coneixin tots), els exemples específics ajuden a la comprensió. Potser ha primat l'enumeració sobre la reflexió, però malgrat tot, una bona introducció a les respostes creatives a l'evolució del món que ens envolta, les guerres, els descobriments tecnològics, la deshumanització, el capitalisme i, en temps més recents, "l'entropia, la Teoria del Caos, o el Principi d'Incertesa de Heisenberg" (66) Temes apassionants que encara han de donar molt més fruit en el món literari.
______________
Pere Gallardo-Torrano, Utopies: del somni tecnocientífic al malson totalitari (dins de Entre la por i la esperança, Jordi Font-Agustí (coord.))
començat_ 25/04/14  /  acabat_ 26/04/14