"Si en comptes d'avesar-me al treball [el meu pare] m'hagués avesat a fer el dropo, ara seria dropo, i amb molta honra. Quan surt un bordegàs bon feiner, són els pares que en tenen la culpa; i és que el treball es torna un vici, si no es corregeix de seguida!" (9) Mostra, ja d'entrada, quines són les seves inclinacions, en Badó.
A l'altra extrem hi ha el Jaio, un vell de 74 anys que tota la vida s'ha escarrassat treballant i encara ho segueix fent ara: "de l'únic que he après, que és d'estar al món, ara que en sé, me'n treuràn!" (11)
No triga gaire en aparèixer el conflicte natura/ciutat: "tu ets de muntanya, i ell ja no n'és; i no podeu tenir avinença." (14) li diu en Jaume a la Caterina respecte al seu home que va anar a estudiar dret a la ciutat. I afegeix: "el que ha estudiat a ciutat i hi ha passat la joventut, ja no hi pot viure aquí a muntanya. Allí hi deixen tot lo millor i aquí... només porten els vicis." (14) I el dilema deriva en política/poble quan el senyor Pasqual designa a en Guillem com a diputat amb l'esperança de garantir els vots de la contrada. La mesquinesa d'en Guillem s'infla i es converteix en un hereu mediocre, gandul i egoista que només pensa en les eleccions: "Això no són homes, són vots" (22) diu en Guillem referint-se als homes que ha llogat per fer una feina que no existeix. Però en Jaume es manté íntegre: "podent fer de pastor, no faig de xai." (31) És a dir, si puc ser jo mateix, un individu, per què he d'esdevenir massa? Per què caure en el parany dels diners i les promeses de grandesa quan estic tan bé ara, sent jo mateix i fent allò que vull?
Quan en Guillem perd les eleccions, tots els seus somnis s'ensorren. El pare mor, la finca es fragmenta per poder pagar els deutes, els treballadors comencen a fer el mateix que el seu amo: jeure... i la Glòria perd l'interès per ell: "vostè era sol aquí al poble, i com que no tenia rival, per cuidar-me l'avorriment, s'ha arribat a creure un gran home; però a ciutat n'hi ha moltes dotzenes d'ereus Guillems com vostè." (74)
"Els camps que hi entra la política, no es reguen amb saó, es reguen amb sang!" (77)
La imatge simbòlica del jaio obsessionat en treure les males herbes, en allunyar tot allò dolent que amenaça la masia, tanca l'obra amb un bri d'esperança: un cop mort l'hereu, la vida pot tornar a començar de la mà d'en Jaume i de la Caterina. "Als camps que sembrareu vosaltres no hi creixerà la mala herba!" (79) La bondat, la senzillesa, l'austeritat de poble i les ganes de treballar permetran aixecar la casa de nou. I, potser, aquest cop fer-ho molt millor.
_____________
Santiago Rusiñol, L'hereu escampa (Llibreria Bonavia)
començat_ 8/10/14 / acabat_ 8/10/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada