La introducció presenta un autor meravellós, un personatge de qui en voldries ser amic, bromista, transgressor, divertit... L'anècdota dels llibres manipulats a la biblioteca nacional és boníssima. Que acabés amb l'Orton passant 6 mesos a la presó em sembla exageradissim, però eren altres temps. Al nostre país segurament t'haurien matat directament en aquells anys 60. Recentment, pensant en l'Orton, jo he aportat el meu petit punt a la profanació bibliotecaria i m'he encarregat de rectificar algun conte de la biblioteca de l'escola on treballo. M'explico: un cop a la setmana porto als nens a la biblioteca perquè s'acostumin als llibres i en descobreixin els seus móns i, mentrestant, jo tafanejo els quatre contes que hi tenen. I, tafanejant, tafanejant, vaig trobar un llibre tipus enciclopèdic 3D del cos humà que em va cridar l'atenció. Tot anava bé fins que vaig arribar a la part dels òrgans reproductors masculins i femenins. Algú s'havia encarregat de tapar/censurar minuciosament la pàgina tot cobrint-la amb un foli perfectament enganxat. No sé si a casa haurien fet el mateix, però aquí a la Xina les qüestions sexuals només es viuen de portes endins, ni petons no es poden veure pel carrer. Doncs l'esperit de l'Orton em va posseir i em vaig encarregar d'alliberar les imatges que algú podria creure ofensives. Perquè no ho oblidem, fa molta més basarda veure una polla i un cony que no pas un guerrer amb espases i pistoles matant a algú altre.
Potser per aquesta introducció m'esperava un text més trencador, unes farses més punyents, però no ho vaig acabar de trobar. M'agrada la presentació del Ruffian que em recorda molt als personatges de The Zoo story de l'Albee. Aquests diàlegs forts, inesperadament sincers que només pots tenir amb desconeguts. De fet, el desenllaç de l'obra també és molt semblant. El ruffian vol morir però ell no s'atreveix a fer-ho sol i força a algú altre a fer-ho per ell.
Em van agradar els diàlegs entre ella i el ruffian per l'ambigüitat de la conversa, per la foscor que desprén el personatge extern malgrat mostrar-se tan educat. Recordo que l'obra em va semblar prou interessant com per decidir llegir una altra obra de l'Orton (sobretot perquè la següent en aquesta antologia és Entertaining Mr Sloane, que se suposa que és la seva peça més reeixida) i endarrerir uns dies el començament de la lectura conjunta de The catcher in the rye que havia promès a la Lisa per fer-ho encaixar amb el nadal. Però la Lisa em perdonarà. Sempre em perdona.
___________
Joe Orton, The Ruffian on the Stair
començat_ principis de desembre del 2021 // acabat_ prinicipis de desembre del 2021
[I, de sobte, la sorpresa inesperada de la tecnologia: la fitxa escrita al mòbil robat, de sobte reapareix al mòbil nou. I no puc evitar reproduir-la aquí]
"JOYCE. You never listen to me.
MIKE. You never say anything interesting."
La introducció de les obres completes de l'Orton estava tan ben escrita, presentava al dramaturg d'una manera tan llaminera que em fa por decepcionar-me per culpa de les altes expectatives que ha generat. De moment, però, no decepciona.
"Suicide is difficult when you've got a pious mum."
L'obra comença amb força amb les converses de la parella i amb l'aparició d'en Wilson. Hi ha un moment que el ritme frena quan parlen en Wilson i en Mike sobre el seu passat comú irlandès, però per sort és només un instant abans de tornar a agafar arrencada fins al final. S'hi intueix el to sardònic que es comentava a la introducció, les frases carregades de mala folla, els atacs a la convencionalitat. Només cal veure com la Joyce està molt més trasbalsada perquè se li han mort els peixos de colors que no pas per l'assassinat que acaba de viure. I l'Orton ho reforça amb una de les darreres frases del text: "I'll fetch the police. This has been a crime of passion. They'll understand. They have wives and goldfish of their own."
La temàtica de fons beu fortament del romanticisme, de la idea de no poder seguir vivint sense la teva parella que tants bons (i mals) moments ha portat al món de la literatura i la dramatúrgia. També hi sento ressons de The Zoo Story de l'Albee en el fet de buscar a un desconegut (en aquest cas no tan desconegut) per a que faci l'acte que tu no t'atreveixes a fer. I totes dues referències m'agraden.
La meva intenció era llegir una obra d'aquesta antologia i començar la lectura compartida de El vigilant en el camp de sègol però aquest text m'ha deixat amb ganes de més. La Lisa haurà d'esperar un parell de dies.
_____________
Joe Orton, The Ruffian on the Stair
començat_ 7/12/21 // acabat_ 10/12/21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada