I la ràbia és infinita. L'odi cap als venedors de fum, als especuladors, als enronites del món que generen beneficis d'accions i més accions. Gent sense escrùpols que només pensen en l benefici propi. Recordo quan vaig escriure Economia Fàcil: entrevista al senyor Rocamora, que el procés de recerca previ a l'escriptura va ser molt dolorós. Ratificar amb quina impunitat es juga amb la gent, amb els seus estalvis, les seves il·lusions, em va semblar detestable. Aquell text era una mena d'encàrrec d'un amic i només per això em vaig endinsar en aquella brutícia fraudulenta.
El procés d'escriptura, en canvi, va ser completament letàrgic. Una exoneració de tots els fantasmes que havia desenterrat. Un procés crematici de monstres i demés merdes que em va deixar satisfet. Veure l'obra montada i la gent reaccionant amb ella, encara més. Llàstima que no n'hem après res de tots els errors comesos.
"The weakest, most ignorant most drunken fucking incompetents went to work for the US government. Because they weren't smart enough for the private sector." Fills de puta. I el que fa més ràbia no és les més de 20 mil vides dels treballadors que van arruïnar, o la dels altres milers d'accionistes que es van arruïnar, la gent a la que van deixar a la misèria, la gent a qui li van prendre els seus plans de jubilació, les families que es van ensorrar... el que fa més ràbia és que s'ha convertit en un precedent perquè la humanitat està podrida: "the financial practices pioneered at Enron are now widespread throughout the business world." I així ens va.
_______________
començat_ 31/10/21 // acabat_ 1/11/21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada