“Era tan jove que les coses no les veia venir fins que no hi era enllardat.” I potser aquest podria ser un bon resum de la vida de l’Agustí. Aquest fill petit de casa modesta que intenta créixer, convertir-se en un home, treballar, trobar l’amor sense cap altre plantejament que l’anhel de fer coses, de seguir endavant. De ser. I això, en un món com l’actual on sembla que l’home sense objectius ni ambicions ni plans vitals traçats sigui un home sense atributs, pot costar d’entendre a molts.
I quin és el perill en el moment d’explicar-nos, gairebé fil per randa, la vida d’algú? Doncs que ens avorrim. Que, malgrat la qualitat del traç i la fluïdesa del text, aquells que no som amants de les biografies ens avorrim somerament. I això, malgrat la mestria de l'autora, és una mica el que passa aquí. Paraules boniques, frases ben trobades, però masses detalls i massa biografia per atrapar el meu interès.
La segona part del llibre, aquesta falsa transcripció dels suposats fulls escrits pel propi Agustí en temps present, amb més de 60 anys i retornant a Olp per a recuperar el seu passat després de tota una vida exiliat a França, manté la mateixa tònica. Barbal li afegeix aquest deix de nostàlgia que tan bé funciona a Cinema Paradiso, aquest retorn a casa després de tants i tants anys per veure-ho tot tan canviat però, alhora, tan igual que abans. I potser em troba en èpoques nadalenques que, per mi, poden ser les més angoixants i desangelades de l’any, però la veritat és que no hi entro. No sé per què, però no ho faig.
“Potser volent-nos fer un bé, els pares ens cusen la por al cos des de ben xics i si no es trenca el fil amb els anys, aquell recel creix i fins i tot quan s’ha acabat el motiu, la por ens domina.” I apuesta hauria de ser un dels temors en el moment d'afrontar l'educació d'un nou-vingut al món: quina mena de lloses anem incrustant en el seu creixement, voluntàriament o no. I com podem aprendre a desfer-nos d'aquestes rèmores.
Maria Barbal, Mel i metzines
Començat_27/12/17 // acabat_7/1/18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada