N'esperava més. Tal i com ja vaig comentar en l'anterior fitxa recuperada, la introducció m'havia fet despertar les ganes de llegir aquesta obra i no ha arribat a les expectatives generades. De fet, recordo que en un moment vaig tenir la sensació que seria només una repetició del mateix gir argumental que el de The Ruffian on the Stairs. El personatge extern que arriba, que vol llogar una habitació, que incomoda la dona, que resulta tenir una relació més estreta amb ells del què pensàvem...però per sort hi ha més que això. Molt més, de fet. Hi ha una dona necessitada d'amor (o sexe) que sedueix a algú que podria ser el seu fill i a qui ella anomena fill meu i fa que li digui mama a ella. Hi ha un avi a qui tothom pren per boig però que en realitat és qui hi toca més, qui desemmascara l'Sloane i en rep les conseqüències. Un cunyat que maltracta la seva cunyada i que està enamorat de l'Sloane fins al punt d'acceptar que mati l'avi...
Les relacions entre els personatges són perturbadores i per això mateix interessants, els maltractaments físics i mentals constants i el cinisme de l'Sloane esfereïdor. I aquests són els millors elements de l'obra. Potser és per la il·lusió de retornar a El vigilant en el camp de sègol, potser perquè realment no és tan bona com m'esperava, potser perquè la Lisa ja ha començat la lectura i no la vull fer esperar, però arriba el moment d'aparcar en Joe Orton i retornar al món d'en Holden Caulfield.
____________
Joe Orton, Entertaining Mr. Sloane
començat_ mitjans de desembre de 2021 // acabat_ mitjans de desembre de 2021
[Recuperació de la fitxa que s'havia quedat en el mòbil robat i que ha reaparegut inesperadament. La fitxa, no el mòbil]
Les primeres pàgines de l'obra em fan témer una repetició de The Ruffian on the Stair. Algú que apareix, que sembla no tenir cap connexió amb la gent del pis però que en realitat en té molta més que la desitjable.
Aquí l'Sloane sembla que és el fill de la Kath i per això rep l'agressió d'en Kemp. Però l'obra no revela res. Al contrari. Juga a l'equívoc. La Kath flirteja desesperadament amb L'Sloane, ell sembla caure en el parany i després ella es fa l'ofesa... I, per l'altra banda, l'Ed també busca a l'Sloane. El joc del gat i el ratolí.
"This light is showing me up. (Pause) I blame it on the manufacturers. They make garments so thin nowadays you'd think they intended to provoke a rape."
I per descomptat que la Kath al final sedueix a en Mr Sloane. Malgrat que ella podria ser la seva mare, malgrat que la mostren com una àvia esdentegada, el sedueix. Però les discussions amb en Kemp segueixen i l'Sloane el pega gairebé a diari... I entremig, l'Ed està enamorat de l'Sloane i li ho perdona tot. Un Ed que no sabem a què es dedica però s'intueix que no és res licit. Un Ed a qui el seu pare es nega a parlar-li. Un Ed que després que el seu pare ha estat assassinat, que la Kath li confirma que està embarassada de l'Sloane i que l'Sloane la sacseja agressivament, és capaç de marxar amb certa alegria i afirmar que ha estat un bon matí... I segurament té raó perquè sembla que ell és qui en surt més beneficiat d'aquest gran desgavell.
I potser perquè en el pròleg n'havien dit tantes meravelles, havien dit que era l'obra més reconeguda de l'Orton, n'esperava més.
__________
Joe Orton, Entertaining Mr. Sloane
començat_ 11/12/21 // acabat_ 15/12/21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada