Llegir Edward Albee mai decepciona. Els professors universitaris de Who's afraid of Virginia Woolf de tant en tant encara retornen al meu cap. O l'ambient que van generar, o les sensacions que em van despertar, o com em va agradar poder compartir una estona amb ells. I d'això es tracta, coi! De sentir, de gaudir, de compartir... I aquest text crec que em provocarà el mateix. Sé que em provocarà el mateix.
I sorprèn veure amb la facilitat que ho fa. Amb el llenguatge tan planer i la poquissima acció que passa. Però que bo que és. I que petit em fa sentir quan recordo que jo vaig escriure La cuina que té un plantejament pràcticament idèntic: uns diàlegs entre desconeguts en un parc. Però que bé que soluciona el text ell i que esquerdat que està el meu text que fins i tot dies abans d'estrenar-lo a Nova York ni els actors ni el director n'havien entès el final.
"When you're a kid you use the [pornographic] cards as a substitute for a real experience, and when you're older you use real experience as a substitute for the fantasy."
"I don't like to use words that are too harsh in describing people. I don't like to. But the landlady is a fat ugly, mean, stupid, unwashed, misanthropic, cheap, drunken bag of garbage."
"I don't talk to many people (...) but every once in a while I like to talk to somebody, really talk." I això és precisament el què fa en Jerry. I en Peter li segueix la corrent. Potser perquè ell també està sol. Potser perquè malgrat tenir el que sembla una vida de somni amb una casa gran, dona, fills gats i periquitos, ell mateix confessa que va cada diumenge a passar la tarda al parc per estar sol, que ell volia nens i no nenes, que els gats i els periquitos van ser una imposició de la seva dona i les seves filles... És a dir, que està sol i se sent menystingut.
Genial. Divertit, sense estridències, amb pinzellades cultistes i moltes preguntes sobre què vol dir ser persones i sobre com som com a societat. Potser sense el final amb baralles i ganivet en mà seria com viure un conte del millor Salinger (com trobo a faltar sentir l'emoció que vaig sentir llegint els 9 contes per primera vegada), potser aquest desenllaç és el que menys m'agrada del text, però no prou com per fer-me canviar d'idea sobre la bellesa del text.
_______________
Edward Albee, The Zoo Story
començat_ 16/1/21 // acabat_ 16/1/21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada