Es podria dir que
Aristòfanes ens presenta el conflicte entre el món ideal, en el seu sentit més ampli, i el món
terrenal. La lluita eterna entre les idees, representada per Sòcrates, i la realitat,
dibuixada per Estrepsíades. Però em quedaria curt. L’escatologia, la grolleria
i l’interès per les estafes d’Estrepsíades es contraposen com a valor positiu
al somiatruitisme, als dubtes lingüístics i els plantejaments teòrics
socràtics. La contraposició ja està decantada clarament cap a una banda i la lluita no existeix, és només l'excusa per humiliar a Sòcrates Ben bé com els dialegs platònics on ja sabem qui en sortirà triumfador.
Fugint de la comèdia hiperbòlica, com el propi autor ens indica a
través del Corifeu, ens situa en el conflicte absurd dels contraris que,
malgrat parlar-se, no s’entenen. Perquè no es poden entendre. Perquè viuen en
mons diferents.
“¿A quién has visto tú que por ser buena persona le haya sucedido en alguna ocasión algo de provecho?”
Estrepsíades vol
aprendre l’art de la retòrica per poder enganyar a tots aquells que li deixen
diners i així no haver-los de tornar mai allò que els deu però, aviat, Sòcrates
veu que és impossible ensenyar-li res perquè Estrepsíades és incapaç
d’aprendre. Solució? Enviar al fill d’Estrepsíades a aprendre l’ars retorica.
Però clar, i aquí ja es comença a entrellucar el punt de faula còmica de
l’obra, Fidípides, el fill, ràpidament aprèn l’Argument Pitjor, és a dir, aquell
que rebat tot allò just, aquell que permet sortir vencedor de qualsevol debat
tot i defensar les posicions més incoherents i injustes. És a dir, el manual
d’estil que voldrien seguir tots els tertulians de ràdio i televisió.
I quan algú
posseeix una arma tan nociva, està clar que la temptació d’utilitzar-la
augmentarà i aviat veiem com el fill es gira contra el pare i, en comptes
d’ajudar-lo a no haver de pagar els seus deutes, l’intenta fer fora de la seva
pròpia casa justificant, a tot hora, la correcció (argumental, clar)
d’apallissar el propi pare.
Potser n'esperava més d'aquesta obra, potser n'havia sentit tants bons comentaris, que al final la sensació és agredolça.
______________
Aristofanes, Las nubes
començat_ 16/11/16 / acabat_ 19/11/16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada