Nothing, Evdokimos Tsolakidis

Un dels grans dilemes a l’hora d’escriure (o si més no, estaria bé, seria necessari, que ho fos) és com transferir informació a l’espectador/lector sense que resulti massa evident, massa forçat o fals. És el dilema entre dir i mostrar que tant costa d’assolir. Massa sovint es peca de posar en boca de personatges parrafades que ningú mai pronunciaria; o bé es fa que es comparteixin/repeteixin records que no cal posar en tantes paraules perquè els involucrats ja els coneixen perfectament; o bé, com en aquesta obra, s’afegeix informació extra que, en una conversa normal no afegiríem mai. Perquè, des de quan en el moment de trucar a la policia per demanar quelcom els diem no només el nostre nom i cognoms (plausible) sinó també la nostra professió detallada? “I’m a theater crític for Evermore.” Què hi té a veure la nostra feina amb la denúncia? Per què cal especificar la revista? Doncs perquè l’autor no ha trobat cap altra manera de passar-nos aquesta informació. Una informació que, per altra banda, tampoc resulta tant imprescindible per l'obra. 

 O, pitjor encara, quan aquesta bona dona ens explica la parrafada sobre el seu home amb l’amant i de com ella ha acabat al teatre. Una llàstima perquè una obra que podia beure i aprendre d’en Pirandello i els seus 6 personatges en busca d’autor, acaba caient en múltiples errors puerils i escandalera innecessària.

____________

Evdokimos Tsolakidis, Nothing

començat_ 9/01/17  /  acabat_ 9/01/17