10 de juny 2017

Els camaleons també paguen, Toni Cabré

Llenguatge d’època per una obra ambientada al segle XIV que mostra, ja d’entrada, interessants jocs dialèctics.

“Les lleis sempre s’adapten a les necessitats dels tirans.”
 I això és així en tirania oberta o en la tirania encoberta en què s’ha convertit la democràcia.

Berthold, un clergue aficionat a la ciència, ha descobert la pólvora, tot i que uns quants segles després que d’altres. Potser per això ha acabat a la presó, no ho sabem. Potser se l’acusa d’heretge, d’infidel, de posar la ciència per davant de la fe. Ho ignorem.
A la presó es troba amb El presoner, un individu condemnat per vida que ja ha perdut la noció de què era ser lliure o, fins i tot, de si està viu o mort.

A través de somnis i records, Cabré ens dibuixa la història d’en Berthold i ens presenta la seva proposta esbojarrada: que executin al presoner en comptes de a ell. “Sóc més jove, tinc més projectes per acabar en aquest món”, li diu, com si mai estiguéssim a punt per perdre la vida, com si la joventut fos més important que res més. I, per estrany que sembli, el convenç i es canvien la roba en un joc molt shakespearià de mutació de personalitats.

Quin és el principal perill davant la possessió d’una art que els demés no tenen? La supèrbia. I aquest és el gran pecat d’en Berthold, per això està a la presó. Perquè no content en haver “descobert” la pólvora, en millora la seva fórmula i la converteix en munició per canons i treballa pel senador de Venècia però no en té prou: vol més i més diners perquè es creu imprescindible. Fins que deixa de ser-ho. El senador descobreix que l’encarregat del taller d’en Berthold és tant o més bo que ell i decideix executar-lo per traïdor.


“No preferiu més treballar en condicions acceptables que no pas morir en defensa d’utopies?” Doncs depèn. Perquè normalment les “condicions acceptables” mai ho són, d’acceptables ni les utopies no són tan utòpiques. Fa masses anys que el món gira perquè tot sigui dolent o bo. Com aquesta obra, que semblava que havia de ser bona i s’ha quedat en una franja indefinida.
________________
Toni Cabré, Els camaleons tomb paguen (L'Apuntador, Nuvol)
començat_ 31/03/17 /  acabat_ 5/04/17
    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada