Grandma, pray for me, Nishan Parlakian

En el jardí d'un bloc de pisos, dues families armènies conviuen en una situació molt semblant a la proposada per Josep Maria Benet i Jornet a Una vella, coneguda olor. Els respectius fills estan enamorats els uns dels altres, però la seva relació no està ben vista per tots. El passat és massa present per a què els joves protagonistes el puguin combatre. O, fins i tot, entendre.

"Grandma convinced us that prayer had more power than medicine." (89)

"You will learn no to think, some day." (117) és el consell que Deacon dóna al seu fill que acaba de deixar la feina després de només ser-hi quatre hores perquè el cap se li anava per culpa d'estar fent sempre el mateix. El gran problema de les feines repetitives i alienants del qual es queixava Marx, on l'individu passa a ser una peça de l'engranatge de producció de quelcom que no sap ni què és ni per a què servirà. On la feina de l'individu serveix per mantenir activa l'economia, no la vida individual.
"I walk into work because I have a family" continua el pare, "I have had the weight of life on me from childhood. And then a wife. And then a family. I gave up my immortal soul for these things." (118) És a dir, ha renunciat als seus somnis, a les seves il·lusions, per dedicar-se, únicament, a sobreviure.

La resiliència d'una societat que, malgrat tot, segueix endavant.
___________
Nishan Parlakian, Grandma, pray for me (dintre de Contemporary Armenian American Drama - Columbia University Press)
començat_ 24/09/14  /  acabat_ 25/09/14