Armenians, William Saroyan

Pot un mossèn mostrar-se neutral en els seus sermons en un moment que els armenis estan sent aniquilats? "Is there such a thing as neutrality?" (59) pregunta Kasparian. I segurament la resposta és que no. El fet de no dir res en els sermons al respecte del genocidi de la pròpia gent és prendre una postura. Parlar-ne és prendre'n una altra de diferent.

El gran dubte dels immigrants que temen perdre la identitat a causa de l'assimilació al lloc on s'han exiliat. O que ho fan voluntàriament i són acusats de fer-ho i recordats que la seva cultura pot extingir-se si no es preserva.
Dilemes polítics entre un grup de religiosos que comparteixen el fet de ser cristians, tot i entendre-ho de maneres diferents.

"MOUSH: Why are you sitting here playing cards when Armenia is bleeding from its terrible wounds? 

KNADJIAN: Well, we are having a short rest before returning to our sorrow about Armenia." (68)

El segon acte, ubicat en un bar armeni a Amèrica, mostra els conflictes entre les diferents visions d'Armènia i les maneres d'ajudar el país. Com el religiós apel·la a Déu, el científic a la raó, el granger a l'acció... discussions entre persones d'un mateix país que volen el mateix i que ens mostra com, davant les batalles, mentre uns discuteixen, els altres ocupen el poder. Com tan bé va mostrar Orwell a Homenatge a Catalunya. "We cannot speak to one another in a meaningful way, every one of us is a leader, a general of the army, a king, a president, the greatest thinker of all time, and so on and so forth. This is the curse of the Armenian race. We are a nation of great men." (81)

"We are sorry not for Armenia but for the human race." (79)

Però al final, molta xerrera i poca acció. Com passa sempre.
___________
William Saroyan, Armenians (dintre de Contemporary Armenian American Drama - Columbia university press)
començat_ 23/09/14  /  acabat_ 24/09/14