Ambientat a mitjans dels 70, el començament
d’aquesta història de creixement ens explica com Orno, un jove d’un poblet
minúscul de Kansas, arriba a Nova York per començar la universitat i hi troba
en Marshall, un novaiorquès que viu davant seu a la residència. Un començament
de múltiples ressons, d’històries de facultat, de pel·lícules (El club de
los poetas muertos, per exemple, amb el protagonista
tímid compartint habitació amb un jove rebel i viu, o Seis grados de
separación, encara que en aquesta només imaginem la
relació dels companys d’habitació per l’explicació que en fa el protagonista),
però que també fa plantejar la casualística de les amistats: si Marshall no
hagués aparegut en aquell moment, potser l’Orno no l’hauria trobat, potser no
haurien acabat anant a dinar junts, potser no s’haurien assegut de costat a
l’única classe que comparteixen… i no digueu que és cosa del destí i que havia
de ser i per tant va ser perquè això no és cert: hem perdut tantes
oportunitats, tantes amistats meravelloses, tants amors i tantes aventures per
haver agafat el següent tren, o per haver escollit un pis i no un altre, o una
cua al supermercat… que ja no podem creure en el destí.
Després, quan descobrim que Marshall té
memòria literal i és capaç de recordar paraula per paraula tot allò que ha
llegit, el dubte és si cal que aquesta història prengui aquest camí. Si cal
afegir-hi un element de ficció com aquest o si la relació entre els dos amics
en una època tan convulsa com la universitària no és prou interessant per a
mantenir l’interès del lector.
El punt àlgid d’aquest fragment, el que més
trames obre, és el dinar del dia d’acció de gràcies a casa dels pares d’en Marshall.
Allà, l’Orno descobreix un nou món, una casa adinerada, amb majordoms, amb
llibres i quadres per tot arreu. Però també hi troba una família que només li
pregunten per Marshall, sense mostrar massa interès per ell, el seu convidat.
Així ho recrimina Simone, la germana d’en Marshall, que sembla ser l’única
persona honesta de la família; la resta, només pretenen ser-ho. Sinó, vegis el
conflicte insinuat entre el pare i el professor d’història. Sinó, vegis com
Marshall abandona a Orno tan bon punt comença a sortir amb una noia.
Un
breu fragment de novel·la que apunta a bastantes direccions i deixa el regust
interessant de voler-ne saber més. Ara que Orno retorna a casa per Nadal, que
ja no és amic d’en Marshall, però que ja no se sent part de la seva pròpia
família, tampoc, ni de Kansas ni de Nova York; ara que està a terra de ningú i
comencen els seus conflictes vitals, ara s’acaba aquest fragment. Una molt bona
feina d’edició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada