That time, Samuel Beckett

Seguint explorant la idea d’una persona que reacciona davant veus exteriors que fan referència a la seva vida que ja havia sortit a Eh Joe, en aquesta ocasió hi ha una cara que escolta, uns ulls que es tanquen davant algunes coses sentides i tres veus que parlen.

Aquestes tres veus parlen sense pausa, mostrat per la manca de punts i comes en el text, amb un discurs constant i monòton, com el davallar d’un riu. Allò que diu la veu A és tallat per la veu C i després per la veu B, en aquest ordre. I cada una d’elles mantenen el seu discurs paral·lelament al de les altres.

Així, si llegim A i prou, diu unes coses lligades, un fluxe de pensament constant i coherent (“there were you hid as a child someone’s folly” (229) i, més avall, després de les paraules de C i B, afegeix: “Foley was it Foley’s Folly…” (229)).

Llegides l’una entretallant les altres, esdevenen més confoses, però mantenen, tanmateix, certa correlació: allò que diu C sembla continuar d’allò que deia A. És a dir, com si es tractés de Rayuela i sense advertència prèvia, el text pogués ser llegit com a una creació continua o bé com a tres discursos independents.

Un cop portat a l’escenari, però, l’elecció ja està presa pel director i no hi podem fer res. Aquí, davant del text nu, som lliures d’escollir.

Reapareix la noció de la deshumanització, de l’individu que no reconeix la veu que sent com a seva, que no reconeix el cos que veu com a seu (com s’havia mostrat a Film): “no notion who it was saying what you were saying whose skull you were clapped up.” (231).

Plantejant, una vegada més, el dubte sobre la identitat, sobre què és el jo: un cos, una veu, un conjunt de característiques físiques observables, palpables, o bé una entitat invisible, una res cogitans?

Fragmentant cos i raó, mostrant un sentiment d’alienació vers allò físic que acompanya el pensament; vers allò decadent (recordem que el text és de mitjans dels 70 i que, per tant, Beckett vorejava els 70, si no els tenia ja) en què s’ha convertit la teva persona exterior.

Ara que la dicotomia ment (encara lúcida, activa, energètica) i cos (esgotat, flàccid, decaigut) ha esdevingut molt més evident.
___________
Samuel Beckett, That Time (a Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 13/02/12  /  acabat_ 13/02/12