Not I, Samuel Beckett

Les obres del llibre estan presentades cronològicament i permeten veure l’evolució de l’autor. Com, amb el pas dels anys, el seu pensament en comptes de suavitzar-se, estandarditzar-se, acomodar-se, com semblen indicar les tendències socials, es radicalitza i esdevé més abstracte i simbòlic. Talment com artistes visuals com Miró, Dalí o Tàpies, que mostraren en un principi unes obres de tècnica clàssica depurada, van anar evolucionant fins a l’abstracció absoluta del significat, fins a la creació de símbols propis que els permetien expressar més clarament allò que desitjaven que no pas amb un paisatge realista, Beckett crea obres cada vegada més hermètiques, minimalistes, allunyades del món escènic tradicional. Així podem veure Play amb els personatges dintre les urnes i, per tant, impossibilitats de moure’s, Breath, sense personatges, només amb llum i deixalles (endinsant-se potser en el teatre d’objectes de gent com Gyula Molnár) o ara, amb aquesta obra, que només ens mostra una boca, descontextualitzada, segregada de la resta del cos, i un personatge d’esquenes cobert amb una túnica que no parla. La boca és allò important: el llenguatge sense control. Per això les frases són desconnexes, són fluxos de pensament deixats sortir a raig, sense l’edició del cervell, sense l’ordenació del nostre enteniment. Només idees l’una rera l’altra, “mouth on fire... stream of words [...] no idea of what she’s saying.” (220) Records d’una vida en silenci, d’oportunitats de parlar no aprofitades, de moments ens els quals convenia parlar i es mantingué en silenci. Ara, no pot aturar-se. Les paraules surten sense aturador, dient tot allò que havia callat al llarg de la seva vida, ara que aquest forat obscur, aquest “godforsaken hole” (222) l’espera. Ara que tot s’està acabant, vol dir tot allò que no ha dit. Una condició molt humana, altrament, no saber quan convé actuar o parlar i callar en comptes  i després arrepentir-nos-en tota la vida, ampliant un sentiment de culpa, de retret cap a un mateix que, amb els anys, esdevé d’un pes insuportable.

___________
Samuel Beckett, Not I (a Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 13/02/12  /  acabat_ 13/02/12