Vivint en un hotel de luxe de la ciutat, és mantinguda principalment per un banquer adinerat i d'altres homes que la sedueixen. Exercint la prostitució en principi amb orgull, amb la convicció d'estar-se guanyant la vida més honradament que els altres perquè, tal i com ella afirma, no roba a ningú sinó que guanya diners sacrificant el seu cos. Semblant (tot i que per motius diferents) al sacrifici de la Bess a Breaking the waves d'en Lars von Trier. Una ho feia per amor, l'altre per reconeixement social.
La vida de la Chen Bailu consisteix en una festa decadent constant amb visites continuades a la seva habitació de tota mena de personatges de la "burgesia" xinesa: banquers, vidues riques, professors... un seguit d'individus decadents, egoistes i obsessionats pels diners. Un retrat fidedigne d'una època, d'una societat en davallada, que mostra el clar salt que va fer Cao Yu entre Thunderstorm i Sunrise. Així com a la primera obra es va concentrar en el drama individual amb moltes semblances a textos d'en Tennessee Williams (malauradament aquesta obra la vaig llegir el 2010 arran del meu primer viatge a la Xina i, per tant, no en tinc cap fitxa de lectura), en aquesta segona peça es concentra en la societat. Els personatges esdevenen arquetipus d'individus, les accions reflexes de comportaments socials condemnats a la tragèdia. Però la humanitat és tossuda, l'entropia és més present que el que molts volen creure i, malgrat estar caient al pou, la humanitat segueix endavant, ferma en els seus no-principis ni escrúpols i incapaç de canviar per voluntat pròpia. Ens cal una empenta externa i no sempre l'apreciem. En aquest cas, l'impulsor del canvi és en Fang Dasheng un amic/parella de la Chen Bailu que arriba del camp i li diu que es casi amb ell. De sobte, el conflicte camp/ciutat, valors/societat pren força. La Chen Bailu topa amb el seu passat i es replanteja la seva vida i comença a mirar malament a tots aquells que es passen les nits a la seva habitació bevent, fumant i jugant a Mahjong. L'exemple clar d'aquest canvi s'observa quan apareix l'Shrimp, una nena a qui l'estan obligant a prostituir-se i a qui la Chen Bailu amaga temporalment a la seva habitació. Quan l'intenta salvar, en realitat és a ella mateixa a qui s'intenta salvar. Vol tornar a sentir empatia, a preocupar-se pels demés, a ser persona, en definitiva. Lluny del món dominat pels diners, les traïcions i les enemistats.
En el segon acte, l'acció es trasllada del luxe corromput de l'habitació de la Chen Bailu a la putrefacció real i moral d'un prostíbul de baixa qualitat. Aquí ens topem amb la brutícia i la sordidesa que les capes de maquillatge i mobiliari car no ens deixaven veure a la primera escena. Aquí veiem la realitat de la tragèdia. Aquí forcen a la Shrimp a prostituir-se i no ens sorpren que alguns dels clients habituals d'aquest indret siguin els mateixos que havíem conegut a l'habitació de la Chen Bailu. I cal aquest contrast tan ferotge i tan visual entre les dues escenes per fer-nos adonar de la insensatesa de tot plegat. Tal i com es queixa un dels personatges secundaris, res té sentit, cap individu neix tan tocat i enfonsat com la societat l'acaba enfonsant.
I, al final, arriba l'esperada arribada del sol després del sacrifici de la Chen Bailu (nou paral•lelisme amb la Bess de Breaking the waves), el començament d'una nova vida, d'una nova manera d'entendre el món més humana i fraternal. Simbolitzada amb la cançó que canten els treballadors sota la finestra de la Chen Bailu, la fugida de la vida individualista vers la col•lectivitat, la cooperació. "The sun rises and the darkness is left behind."
___________________
Cao Yu, Sunrise (Echo of Classics)
Començat_ 16/01/16/ acabat_ 21/01/16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada