The Limp, Rafael Casal

Samuel Beckett, a les seves obres breus, proposava sovint considerar únicament parts dels personatges: la boca, els peus, la veu... enfocar la nostra atenció a aquests elements i oblidar la resta de l'individu. Fragmentar l'ésser en parts i mostrar-nos parcials, dividits, imperfectes. Rafael Casal proposa un acte semblant. Partint de la idea tripartita de l'individu marcada per Freud, mostra tres parts d'una mateixa persona: el cervell, el cor i el penis. O, en altres paraules, el pensament, les emocions i els impulsos. La racionalitat, la civilització i els instints.

"Love is no mythical, unexplainable mystery of humanity. It is an equation that either does or does not result the desired sum. The variables are three: passion, commitment and intimacy." (7)

Molt bona comparació d'una cita romàntica amb un procés de selecció de personal: "we have a position open. We are looking for somebody to fill it." (11) Tot i que, en realitat, l'home tendeix a ser qui pidola per una feina que també la volen 50 candidats més. Però segueix BRAIN: "do your interview in the correct order. Don't start with past work experience. Talk about what you can do for my company and what you think my company will do for you." (11) I conclou: "Ultimately, I am trying to gauge if you are looking for a career or if you are just looking to pad your resume." (11-12)

"That's why dads don't stick around now, 'cuz even God didn't think Dad was important enough to put in the picture. By contemporary standards... didn't God step in on another mothafucka's girl and knocked her up, and then left his ass to raise the baby?" (23)

Resulta interessant veuve com l'Amy, la ex-nòvia que al principi de l'obra semblava la criatura perfecta que cap d'ells podia oblidar (sobretot en HEART i en BRAIN), a mesura que l'obra evoluciona i els records retornen, anem descobrint que ni era tan bona, ni se l'estimaven tant.

En una mena d'exercici d'exorcisme, DICK i BRAIN li exposen records a en HEART perquè s'adoni que tot s'ha acabat. I ell ho veu, però no pot fer res per evitar seguir pensant en ella. És la seva naturalesa. I sobresurt aquest pacte entre en DICK i en BRAIN per actuar a l'esquena d'en HEART i ens fa plantejar que, efectivament, és possible actuar racionalment i instintivament sense posar-hi el cor en allò que fem.

"We live in a world of coexisting universes. You may think you care about everyone's universe but your actions tell us otherwise. In truth you only care about what dictates or disrupts, births or aborts something in yours." (42)

"This isn's just about the three of us being on the same page" (46) diu en BRAIN referint-se a l'amor. "It's about the six of us being on the same page. That's why love is such a miracle. Try to get six people to get along ALWAYS." (46) Com combinar les diferents parts de cada individu amb les d'un altre si, massa sovint, ja ens costa arribar a un accord amb (o acceptar) les nostres?

Un bon diàleg intern de l'individu tripartit que s'enfronta a la seva vida incapaç d'allunyar-se del passat. Una interessant proposta que, en alguns moments, peca una mica massa de caure en l'estètica més eslàpstica o vodevilesca però que, quan l'encerta, l'encerta de debò.
___________
Rafael Casal, The Limp (part del Cimientos Play Development Project)
començat_ 6/03/15  /  acabat_ 6/03/15