Una vegada més, la importància de l’acció es
trasllada a un element que normalment no la posseeix. En aquest cas, les passes
de May. Per a subratllar aquest fet, Beckett assenyala que la llum és “strongest
at floor level, less on body, least on head.” (239) és
a dir, ha capgirat el valor qualitatiu que otorga la llum i el cap deixa de ser
allò més important.
May, una dona d’uns quaranta anys, camina
nerviosa d’esquerra a dreta de l’habitació, amb passes constants i exactes.
La seva mare només és sentida com a una veu
exterior que no triguem a imaginar que pertany a un cos decrèpit, incapacitat,
estirat al llit i necessitat d’atencions constants. Unes atencions que la May
li ofereix amb l’ànsia de fer alguna cosa, però que encara no toquen, encara és
massa aviat per canviar la gasa de les ferides, per canviar a la mare de
posició, per resar…
Un
cop situats en l’acció, la mare (la seva veu) explica al públic que la seva
filla no ha sortit mai de casa, que s’ha quedat tancada allà, fent sempre les
mateixes passes damunt d’un tros de terra al qual van arrencar la moqueta per
petició d’ella, de la filla. Ens insinúa, també, que alguna cosa important va
passar que la va tancar encara més a l’interior, tant de casa, com seu. Perquè,
mentre camina, la May està constantment pensant, donant voltes als mateixos
temes. Uns temes que desconeixem, però que se’ns presenten com a transcendentals.
Un reviure-ho tot una altra vegada, una rera l’altra, com les passes que no
para de donar la protagonista fins al final, quan desapareix de l’escenari
deixant la buidor d’una vida recordada.
___________
Samuel Beckett, Footfalls (a Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 14/02/12 / acabat_ 14/02/12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada