Rockaby, Samuel Beckett

Situació determinada: la llum ha d’enfocar la cadira i la cara de la dona, la resta de l’escenari romàs fosc; la dona és “prematurely old” (273), una característica comuna a les darreres obres llegides; el vestuari consisteix en una bata de dormir, com també ho era a A piece of monologue però, mentre allà era blanca, aquí és negre i, per tant, més fàcil de desaparèixer en la foscor; la cadira ha de crear reflexes en el seu moviment de balanceig i el moviment de balanceig, constant al llarg de l’obra, se’ns informa que no és producte de la dona asseguda a la cadira, sinó que és “controlled mechanically” (274), és a dir, que ni tan sols els seus moviments a la cadira són seus, que és empesa a moure’s (potser) contra la seva voluntat.

Una vegada més, la veu de la protagonista apareix enregistrada, allunyada, extreta de la persona que veiem a l’escenari. En aquest cas, però, la dona (W) també parla, demana que la veu continuï amb un “more” (276) cada vegada més apagat i escolta allò que ella mateixa digué o que els seus pensaments li estan dient ara (no s’especifica) mentre es balanceja a la cadira entrant i sortint del focus de llum: “going to and fro” (276). Com diu la veu entremig de múltiples repeticions i frases independents, sense punts ni comes, un pas més vers l’abstracció total que ja s’havia insinuat a A piece of monologue.

La veu ens parla d’una dona que només mira per la finestra. Sola. Silenciosa. Mira per la finestra, però a l’exterior totes les altres finestres estan tancades. Fins que un dia una persiana s’alça i hi veu una figura igual a la seva: algú altre que també està mirant per la finestra amb “famished eyes” (279). Cercant una vida fora, una realitat, una esperança, potser. Poc després, la veu ens informa com aquesta dona, W, s’aparta del davant de la finestra, baixa a la primera planta i s’asseu al balancí on s’havia assegut a morir la seva mare:

“all in black

best black

sat and rocked

rocked

till her end came

in the end came.” (280)

I aquesta és la imatge que rebem nosaltres d’ella, que s’ha assegut al balancí vestida de negra a esperar la mort. Farta de la resta, cansada de tot plegat, s’assegué al balancí demanant-li que l’allunyi de tot, que la balancegi fins al final:

“Rock her off

stop her eyes

fuck life

stop her eyes

rock her off

rock her off” (282)
_____________
Samuel Beckett,  Rockaby (dintre de Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 19/02/12  /  acabat_ 19/02/12