Amb una situació semblant, malgrat les diferències, a la que proposava Sanchis Sinisterra a El lector por horas, García Barba ens presenta un individu que ha contractat els serveis d'un oient per hores. I tinguent en compte els problemes de comunicació actuals, la manca de converses reals més enllà de les pinzellades virtuals del whatsapp i les diarrees inversemblants de Twitter, no sembla una idea tan descabellada. A tots ens agrada que ens escoltin i si hem arribat al punt que hem de pagar per fer-ho, doncs ho haurem d'afegir al llistat de les nostres despeses. Ja no en vindrà d'una. Vull dir que si hem acceptat anar a una cafeteria, pagar el cafè a preu d'or i a sobre haver-nos-el de portar nosaltres a la taula, ja no ve d'aquí l'humiliació.
El gir fosc que proposa l'autor s'endinsa a les malures postmodernes d'una societat infantilitzada, farta de tot, que es pren la vida com un joc, com una partida més del Candy Crush. Ja sigui un joc d'aparences, de falses acusacions, de vides imaginades o de fantasies sexuals. El retrat d'una societat depravada on ningú té les mans netes.
________________
Ignasi García Barba, L'oient (Revista Assaig de Teatre)
començat_ 25/03/16 / acabat_ 25/03/16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada