Agafar un llibre d'en Franzen (potser l'autor de qui més llibres he llegit) és sempre un encert. Tant és si es tracta del conegudíssim The corrections, de Freedom o d'un text primerenc com aquest The twenty seventh city, el seu llibre de debut. Sempre m'atrapa. Crec que ja ho he comentat altres vegades, però tot va començar a la llibreria Geli, quan jo hi treballava i un noi que mig coneixia, i que amb els anys ha passat a ser un bon amic meu, venia a robar-nos llibres. Va ser ell qui em va introduir en la sagrada duologia formada per en Jonathan Franzen i en Foster Wallace. Des de llavors que és pensar en l'un i pensar en l'altre. I cap dels dos m'ha decepcionat mai.
"Real-estate speculation is a formalism (...) Once it gets going -once we set it in motion- it works by itself and drags politics and economics along after it. Terror works the same way." I això ens ho deia en Franzen l'any 1988. I nosaltres com uns idiotes seguint caient en el parany del totxo.
"Men moved mountains for the sake of a few muscle contractions in the dark."
A la contraportada, una breu ressenya del Washington Post diu que es tracta d'un "book of memorable characters, surprising situations and provocative ideas", I no podrien estar més encertats. Quins personatges més interessants dibuixa en Franzen! La Jammu i la seva fosca feina de titellaire, en Singh amb la seva manca d'escrúpols, en Probst, fred i insensible, la Barbara clara inspiració per una Desperate Housewife, el jardiner pervertit i la resta de contertulians. Ho té tot, i tots tenen el seu encant.
"Everything was ordinary as soon as you stopped thinking."
Hi ha tantes xarxes interconnectades, tantes vides relacionades amb la ciutat de Saint Louis i, sobretot, amb la Jammu i en Probst que, puntualment costa seguir-les totes. En Franzen també juga una mica a la confusió creant micro capítols centrats en diferents personatges sense introduir immediatament quin personatge estem seguint, així com la seva fascinació per la hiper descripció d'elements que altres podrien considerar banals. Però tot ajuda a l'encant del llibre. I quin llibre!, quina manera de debutar.
"How could you have thought the world might care what became of you?"
"With a maturity gained by bitter experience, the new America knew that certain struggles would not have the happy endings once dreamed of, but were doomed to perpetuate themselves, metamorphically foiling all attempts to resolve them."
"All political platforms were identical in their inadequacy, their inability to alter the cosmic order."
I quan s'apropa el final del llibre, quantes veritats diu en Franzen. Quin paràgraf tan certer ens mostra la realitat del nostre món just després del referèndum fallit: el pas de la consciència col·lectiva a l'individualisme més passiu. Veiem com la Jammu ha perdut però ha guanyat la confiança cega dels poderosos de la ciutat, per tant només ha perdut una petita batalla. Veiem com en Probst per fi sembla reconnectar amb el seu interior i sentir alguna cosa. I veiem com en Singh aconsegueix fugir i recuperar una vida anònima.
"To live in the world as opposed to merely inhabiting it", tant senzill de dir i tant difícil de fer.
Més de 500 pàgines d'en Franzen que m'han acompanyat en aquests mesos estranys de tornada a un país que em deien que era el meu però que se'm fa cada cop més estrany i inhòspit. Sort que em queda la lectura.
_____________
Jonathan Franzen, The Twenty-seventh City
començat_ 14/05/2026 // acabat_ 10/07/2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada