"El sujeto del rendimiento, que se pretende libre, es en realidad un esclavo. Es un esclavo absoluto, en la medida en que sin amo alguno se explota a sí mismo de forma voluntaria."
"En la actualidad es estructuralmente imposible la «dictadura del proletariado». Hoy todos estamos dominados por una dictadura del capital." Ara, segueix Han, ja no ens explota ningú sinó que ens autoexplotem. El règim neoliberal ens converteix en això. "Quien fracasa en la sociedad neoliberal del rendimiento se hace a sí mismo responsable y se avergüenza, en lugar de poner en duda a la sociedad o al sistema." I, evidentment, això impossibilita qualsevol mena de sentiment de revolta o necessitat de lluitar en contra aquells que ens oprimeixen. Fa un parell d'anys, treballava en una escola a Saigon que era propietat privada d'una senyora vietnamita que d'educació n'entenia ben poc però de submissió del personal, en tenia la mà trencada. Però va cometre un error: ens va ajuntar les hores no lectives a tots els mestres estrangers de manera que, cada dia teníem una hora de conxorxa col·lectiva. No cal dir que no vam trigar massa a unir-nos i a fer un front comú contra ella. De res va servir que tingués una espia infiltrada al despatx, això feia la revolta més llaminera. I el resultat? Vam aconseguir algunes petites victòries i millores en el tracte de personal, però 3 de nosaltres vam ser finiquitats.
"El neoliberalismo convierte al ciudadano en consumidor. La libertad del ciudadano cede ante la pasividad del consumidor. El votante, en cuanto consumidor, no tiene un interés real por la política, por la configuración activa de la comunidad. No está dispuesto ni capacitado para la acción política común. Solo reacciona de forma pasiva a la política, refunfuñando y quejándose, igual que el consumidor ante las mercancías y los servicios que le desagradan."
"El neoliberalismo es el capitalismo del me gusta. Se diferencia sustancialmente del capitalismo del siglo XIX, que operaba con coacciones y prohibiciones disciplinarias." I, clar, sense coaccions ni conflictes visibles, per què ens hauríem de rebel·lar? Mentre puguem seguir posant m'agrada a fotos de peus a Instagram, tot va bé. Sí, enganyem-nos, tot va bé.
"El régimen neoliberal introduce la época del agotamiento. Ahora se explota la psique. De ahí que enfermedades como la depresión y el síndrome de burnout acompañen a esta nueva época."
"El smartphone sustituye a la cámara de tortura. El Big Brother tiene un aspecto amable. La eficiencia de su vigilancia reside en su amabilidad." Afirma Han després de fer una comparativa amb 1984 de l'Orwell. No ens ataquen ni ens volen treure la llibertat, ans al contrari, ens volen fer creure que som més lliures que mai, que podem fer i dir allò que volem però, en fer-ho, de fet caiem al seu parany i els donem molta més informació que no pas si ens torturessin.
"De repente, tampoco el hombre es un animal racional, sino un ser de sentimientos. Pero apenas se cuestiona de dónde proviene este repentino interés por las emociones. Las investigaciones científicas sobre las emociones no reflexionan sobre su propia actividad. A estas se les oculta que la coyuntura de la emoción está relacionada principalmente con el proceso económico." Massa sovint oblidem que allò més important sempre és preguntar "per què?". Per què ara interessa això i no allò? Per què ara passa això? Per què? I també, a qui li interessa? Que en seria una variant bastant sinònima.
"El capitalismo del consumo introduce emociones para estimular la compra y generar necesidades. El emotional design modela emociones, configura modelos emocionales para maximizar el consumo. En última instancia, hoy no consumimos cosas, sino emociones." I tots hem sentit a dir que quan anem a un restaurant d'estrelles Michelin o a un restaurant d'estrelles en general allò que estem pagant és l'experiència. Algú altre podria afirmar que el que estem pagant és la sessió de fotos que correm a penjar a Instagram perquè tothom vegi on estem i que bé que estem. La nostra experiència si no és compartida sembla que ja no té el mateix valor. Només cal veure qualsevol concert de música. La gent sembla que ni escolta la música directament sinó que ho viu a través del mòbil, i si pot ser en un streaming en directe millor que millor. Per sort gent com la Phoebe Bridgers estan prohibint l'ús de mòbils als seus concerts perquè la gent estigui present en el moment i no somiant en el seu avatar digital.
A més, hi ha un factor clau en l'explotació econòmica de les emocions: "Las cosas no se pueden consumir infinitamente, las emociones, en cambio, sí. Las emociones se despliegan más allá del valor de uso. Así se abre un nuevo campo de consumo con carácter infinito."
Abans, seguint l'encertada lògica d'en Han, les societats disciplinàries volien que els individus formessin part d'un engranatge social, que fossin una baula més de la gran maquinària i aquí els sentiments eren un gran retorn; per això es buscava l'anulacio dels sentiments. Ara passa justament el contrari. I com els idiotes que som, hi caiem de quatre potes.
Terrible i encertadíssim concepte: Homo ludens. "Mientras uno juega, se somete al entramado de dominación. Con la lógica de la gratificación del me gusta, de los amigos o los seguidores, la comunicación social se somete actualmente al modo juego. La ludificación de la comunicación corre paralela a su comercialización. Destruye la comunicación humana."
"Los datos personales se capitalizan y comercializan por completo. Hoy se trata a los hombres y se comercia con ellos como paquetes de datos susceptibles de ser explotados económicamente." La comercialització absoluta de tot i de tothom. No volíeu capitalisme i lliure mercat? Doncs gaudiu el que heu escollit.
"La historia de la filosofía es una historia de los idiotismos. Sócrates, que solo sabe que no sabe nada, es un idiota." I clar, què passa? "Hoy parece que el tipo del marginado, del loco o del idiota ha desaparecido prácticamente de la sociedad. La total conexión en red y la comunicación digitales aumentan la coacción a la conformidad considerablemente. La violencia del consenso reprime los idiotismos." La pressió digital és tan gran, l'homogeneïtat que patim és tan ferotge, que ja hem perdut la força de l'idiota. És a dir: han tornat a guanyar.
Una vegada més, quantes veritats diu en Han, i que necessari és que les digui.
________________
___________
Byung-Chul Han, Psicopolítica
començat_ 16/07/26 // acabat_ 01/08/26
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada