Hitting (on) women, Ovidia Yu

Tots, o gairebé tots, ens creiem alliberats del nostre passat. De la part del passat de la qual ens hem volgut alliberar, clar. Aquella que té a veure amb parelles, amics i companys que ja fa molt que ho han deixat de ser. I d'això va aquesta obra: de com la DONA descobreix que qui havia estat la seva parella fa més de 20 està morta. I clar, això ho remou tot, li fa replantejar la seva situació present i repassar els errors passats en un diàleg amb la parella morta.

"So you're happy. So comfortably happy and settled that 20 years after we split up, you're thinking of going all the way to San Francisco to look at a jar full of my ashes? You're such a lousy liar you can't even lie to yourself."

"Mothers don't know what they're doing, most of the time. Once you accept that, life becomes much simpler."

Una història d'abusos sexuals i de poder. D'una protagonista víctima d'un ex que l'apallisava, l'humiliava i la sotmetia. D'una família que la menystenia, d'un llogater que abusava d'ella... la història d'una modesta redempció, de l'inici d'una nova vida.
_____________
Ovidia Yu, Hitting (on) women (Epigram books)
començat_ 4/12/17  //  acabat_ 26/12/17

The silence of the kittens, Ovidia Yu

Ja sigui per la quantitat de gats abandonats pels carrers de Shanghai, per la solitud que pot experimentar l'immigrant de tant en tant estant a 10.000 Km de casa, però la qüestió és que gran part dels meus coneguts internacionals a Xina han acabat adoptant un gat. Amb tot el que això implica: vacunes, problemes de trasllat de l'animal a un altre país... Potser per això puc simpatitzar una mica més amb aquesta història que utilitza els gats com a metàfores, millor o pitjor trobades, de les relacions humanes. Però potser fins aquí arriba el meu apreci d'aquesta obra.

Una peça que gira una i altra vegada sobre el mateix tipus de jocs, sobre les metàfores amb gats explicades per diferents personatges en diferents situacions però que, totes, venen a ser la mateixa i que es poden resumir amb les últimes frases de l'obra, quan la metàfora esdevé política i qüestiona el tipus de país que estan construïnt els seus governants, basat en l'esterilització absoluta, la higiene, la manca de contacte...  una interessant i necessària reflexió davant les ciutats i els països que s'estan netejant la cara a base de foragitar tot allò que no els hi agrada. Però la pregunta inevitable és: feien falta tantes voltes per arribar aquí?
_____________
Ovidia Yu, The silence of the kittens (Epigram Books)
començat_ 14/11/17  //  acabat_ 18/11/17

Life choices, Ovidia Yu

"Sometimes we can't tell which of our choices is going to make that big difference. Sometimes we aren't even aware we've made a choice until much later -or when it's too late." O, a vegades, sembla que tot siguin decisions transcendentals, que, constantment, ens trobem davant disjuntives de gran significància i que, prendre una decisió, implicarà prendre'n moltes d'altres futures, però que no prendre'n cap és, també, prendre una decisió...

"The first half of my life I must study hard at stupid subjects I can't stand so that the rest of my life I can slave hard at some stupid job I can't stand." D'aquí la importància que els joves es plantin i escollin estudiar (o no estudiar) allò que volen. Que no escoltin a aquells que només els volen imposar camins que no són els seus. Altrament, només faran que perllongar la tristesa i frustració dels seus pares una altra generació.

Un llarg monòleg intercalat amb gravacions de veu d'altri que ens mostra el pas de la infantesa al món adult. De les pressions per estudiar, per prosperar, per llaurar-se un futur, als neguits per un món laboral injust, abusiu, sexualitzat, on la dona massa sovint és objectificada, si no vexada directament.

El problema d'aquesta obra és que la gran majoria dels seus elements són previsibles. Les "Decisions vitals" o "de vida" del títol, s'entrelluquen 10 pàgines abans que passin. I, per afegir llenya al foc, alguns comentaris poden resultar tan previsibles que resulten irritants. Com l'enrecordar-se de la mare un cop descobreix que en Reggie l'està enganyant amb una altra: de veritat que el pensament que li ve al cap és, "li hauria d'haver fet cas a la meva mare?" La meva relació se'n va en orris però l'únic que hom pot pensar és en que hauria d'haver escoltat a la seva mare i no haver deixat mai l'escola? De debò?

Per no dir res del final, plagat de consells i flors i violes... si en parlés, potser em tancarien el blog.
____________
Ovidia Yu, Life choices (Epigram books)
començat_ 11/11/17  / /  acabat_ 12/11/17

Breastissues, Ovidia Yu

A vegades els títols de les obres ja ens indiquen tot el què passarà. Tot. No només una breu insinuació temàtica sinó el contingut íntegre del text. Aquest binomi lingüístic, breast tissues i breast issues, ja ens diu que l'obra abordarà el tema dels pits en tant que element de feminitat, d'identitat, de creació de personalitat (idees esgrimides pels defensors de les operacions d'augment de pit), però també en tant que causants de problemes mèdics, de bonys inesperats apareguts en el pitjor moment.

Hi ha qui opina que les dones tenen millor assimilades les seves diferències pectorals que no pas els homes les seves discrepàncies fàl·liques. Que ja no importa la mida dels pits, que ningú s'avergonyeix del seu cos... llàstima que no sigui del tot cert. Que encara s'hagin de retocar amb photoshop les glàndules mamàries de la Keira Knightley per donar la cara (la cara i prou?) a la marca Chanel. I quan analitzem el tema a Àsia, les conclusions encara són més nefastes i esfereïdores. Fa por passejar per Garoso Hill de Seül i observar desenes de noies amb diferents parts del cos embenades, mirant botigues mentre fan temps per la visita al metge que els ha de deixar enllestit el nas, els pòmuls, els ulls, els pits... I pel què diu la Ovidia Yu, Singapur no sembla estar molt millor. "I can't imagine losing one breast! How will her husband feel about it! It's terrible! She'll never be able to wear any kind of low-cut neckline ever again!"

I, malauradament, en alguns instants l'obra deriva cap a una mena de pamflet mèdic explicatiu sobre què és un càncer de pit, com evoluciona, com es pot detectar... i irrita. Irrita que ens tractin com a nens. Que ens alliçonin. Que ens adoctrinin. Però bé, paciència, potser el públic potencial d'aquesta obra necessita d'aquesta mena de missatges. Ho desconec. Però, davant del dubte, sempre del bàndol de l'autor/a.
______________
Ovidia Yu, Breastissues (Epigram books)
començat_ 15/10/17  //  acabat_ 16/10/17

Love calls, Ovidia Yu

Comèdia lleugera amb alguns elements foscos que ajuden a crear una sensació de contrast. Si no fos així, escenes previsibles com la de la Mia a l'ordinador parlant (practicant cibersexe) amb un nou desconegut mentre en Harry va dient al públic com n'és d'innocent i de poc experimentada amb els homes, serien gairebé insuportables. Per sort, la melangia de la Sandra, la tristesa que desprén el seu locutori amorós de ràdio, fan que l'obra assoleixi un equilibri adequat. No brillant, però sí suportable.

"You can think you know somebody. You may care for somebody. And still have no frigging idea what's going on inside her head."

I l'obra es desenvolupa amb aquella sensació d'estar veient un "Love actually" o qualsevol altra comèdia romàntica a l'ús. Sense girs inesperats, amb personatge i relacions planes que desemboquen exactament allà on ja havíem previst que ho farien des del primer segon. Un badall perllongat.

Veient que aquesta és la primera obra en la què Yu s'allunya del format més narratiu i de múltiples personatge, potser caldria que hi tornés.
____________
Ovidia Yu, Love Calls (Epigram books)
començat_ 14/10/17  //  acabat_ 14/10/17

Playing mothers, Ovidia Yu

Una vegada més, Ovidia Yu fidel al seu estil de dones en un escenari buit explicant històries. Però, en aquest cas, és una mica diferent. Les dones parlen de les seves mares primer per contextualitzar d'on venen i, després, quan s'amplien les llums a la segona escena, les veiem a les tres compartint pis i parlant entre elles. I de què parlen? Doncs del fet que la criada filipina ha desaparegut després d'un part secret a la seva habitació i els ha deixat la criatura. Bé, jo també en parlaria d'això si em trobés en una situació semblant.

"When you are busy changing nappies and driving your children to tuition, nobody asks you what you are doing with your life."

Però al final la criatura de la criada perd protagonisme i passa a ser l'excusa per generar diàlegs i reflexions sobre què significa ser mare. Sobre la importància del fet, sobre les pressions i els esforços que comporta. I, en ocasions, Ovidia Yu l'encerta i les seves opinions són ben trobades, enginyoses i divertides; destapa una mica el vel que cobreix la maternitat i ens en deixa veure les seves misèries. D'altres, pequen de sentimentalisme, és a dir, de manca d'interès.

_____________
Ovidia Yu, Playing mothers (Epigram Books)
començat_ 22/09/17  // acabat_ 24/09/17

Three fat virgins, Ovidia Yu

"Women in Singapore do not become virgins until they reach puberty and finish secondary school." Abans, tal i com ens diu la narradora, només són estudiants. I "there's no sadness like the sadness of a dreamy schoolgirl trapped inside the body of a fat virgin."

Fent servir la mateixa estratègia de multiplicar els personatges que ja va utilitzar a The woman in a tree on the hill, Ovidia Yu dibuixa, de vegades amb fi cinisme i ironia, d'altres al límit de la barroeria, la realitat de moltes dones del seu país. Com esdevenen senyores de, mares de, treballadores escarnides... que han perdut la identitat. I, com passava a l'altra obra, hi ha moments que funciona, que és interessant, d'altres que em fa mandra que m'hagin de dir "ara sóc aquest personatge", "ara sóc aquest altre".

"If it's not in the syllabus you don't have to know. It can't come out in the exam. If it won't come out in the exam you don't have to know." I aquesta és la base educativa del nostre país, dels ministres encarregats d'aprovar les lleis d'educació i, per desgràcia, de més i més pares cada dia. Per què cal que el nostre fill sàpiga aquestes coses si no li aportaran res a la vida? Per què s'hauria d'endinsar a buscar qualsevol coneixement forani a l'examen? És a dir, per què cal que raoni si això no li aportarà diners? Perquè ja sabem que el valor econòmic és el principal motor de totes les nostres accions. Per molt que alguns ho intentin dissimular. Precisament, aquests dies arran del referèndum de l'1 d'octubre, al grup de Catalans a Shanghai s'està parlant molt sobre la independència i esfereeix bastant veure com un bon grup defensen la independència únicament per motius econòmics. Es veu que la cultura, la tradició, la LLENGUA pròpies no importen, que (i parafrasejo gairebé textualment) són idees caduques i ara vivim a l'època de la globablització on tots hem de compartir una única cultura, casualment una d'imposada. Com ja he dit: por davant les noves generacions que han sucumbit davant l'imperialisme econòmic i lingüístic, perquè no oblidem mai que en aquest món globalitzat tots hem de parlar anglès.

"Do you think that is the duty of a mother to teach her daughter to be embarrassed about how she looks and afraid of losing her virginity?" I la resposta és: "I want my daughter to grow up normal and not become a social misfit or an unmarried intellectual or a lesbian." I ja no cal dir res més.
______________
Ovidia Yu, Three fat virgins (Epigram Books)
començat_ 19/9/17  /  acabat_ 19/9/17

The woman in a tree on the hill, Ovidia Yu

El personatge de la DONA no és únicament anònim per voluntat de l'autora sinó gairebé per necessitat. Aquesta DONA representa a totes les dones de la història, començant per la tradició Bíblica, la dona que devia acompanyar a Noè dins la seva arca per perpetuar l'espècie (poc valorada pel folclore religiós, per no dir directament ignorada), a una dona mística, mig home, mig dona, mig bèstia (si és que es permeten tantes meitats, però li concedirem la llibertat poètica en tant que dona mística), o la dona esclavitzada pel seu marit que està a punt d'alliberar-se'n.
Està bé veure aquests diferents arquetipus interactuar amb el personatge del Narrador, que també va agafant diferents personalitats. Potser no em convenç massa quan s'adrecen al públic perquè sempre ho fan per oferir un comentari pretesament cínic i divertit que, massa sovint, no és ni una cosa ni la altra.

"I am not only a woman. No woman is only a woman. If a woman is only a woman, she is probably not a woman at all, but only a girl."

Interessant i necessari recordatori de les diferents educacions que es dóna a les criatures: les dones han de pensar en trobar un bon home, casar-se, criar els fills, cuidar de la casa i, a sobre, preservar el somni del conte de fades promès, de trobar el príncep blau i viure felices per sempre més. Els homes, en canvi, no cal ni dir-ho.

"NARRATOR - What do you hope to find up there?
WOMAN - The person I lost when I was growing up."

I, de sobte, quan expliquen la història de la professora d'institut que es vol suicidar però decideix practicar-ho abans pujant a una escala, recordo que al principi de l'obra es deia que quan va ser estrenada no van utilitzar cap arbre sinó una escala metàl·lica tacada de pintura i estableixo una connexió que em sorprenc de no haver fet abans. La meva obra 10 de abril (estrenada a la Sala Berlanga de Madrid dintre del 3r Festival de Radio Teatro) plantejava exactament el mateix escenari: una dona trista damunt d'una escala metàl·lica. Curiós. Potser per això li perdono el moment de poesia innecessari: "Women need trees because they need to know that they can stretch out into the sky while keeping their roots in the ground." Però, tot i així, no acabo de gaudir aquesta obra.
________________
Ovidia Yu, The woman in a tree on the hill (Epigram Books)
començat_ 9/9/17  /  acabat_ 12/9/17