La noche del ilusionista, Daniel Kehlmann

Ai, l'art de la publicitat... En aquest procés meu de desprendre'm de les coses, d'abandonar la cosificació i abraçar el món digital que ens imposen, que comenta en Biu Chul Han, els llibres que algun dia van omplir les meves estanteries van desapareixent de la meva vida. Les estanteries fa temps que van deixar lloc a les parets buides de les cases post post modernes i els llibres que s'havien arraconat en caixes inicialment també van desapareixent mica en mica. I de sobte, algú em diu que vol aquest llibre d'en Kehlmann que fa una bona colla d'anys l'editorial Nocturna va tenir la gentilesa de regalar-me (conjuntament amb d'altres tan bons com Los amigos) però no va arribar a entrar mai a la meva maleta quan vaig fugir d'aquí (de fet vaig haver de fer el salt als llibres digitals per qüestions logístiques i cap llibre físic m'ha acompanyat aquests darrers 11 anys). I jo li dic que sí, que el llibre és seu, però mentre preparo el paquet per enviar-lo... miro la faixa del llibre i hi veig el nom d'en Jonathan Franzen. Ei, parem les màquines. Si en Franzen (de qui n'estic llegint i gaudint The twenty seventh city) diu que en Kehlmann "es una de los más fascinantes escritores alemanes actuales" potser l'haurem d'escoltar. Però és que resseguint la faixa, veig que al darrera hi ha una ressenya d'un altre escriptor fetitxe meu, en Jeffrey Eugenides. Parany molt ben traçat Nocturna editorial: l'enviament del llibre haurà d'esperar. Primer me l'hauré de llegir jo.

I només amb les 3 primeres pàgines ja estic content amb la meva decisió. Aquests adjectius tan subtilment posats a les frases, aquesta sensació de El vigilant en el camp de sègol, de voler explicar-nos d'on ve però fent-ho amb desgana i com si algú (nosaltres, els lectors) el forcés.

"Los gastos de escolaridad son tan elevados que rara vez suspende alguien; los profesores son gente apacible con los más variados problemas psicológicos". I ara, justament ara, que he retornat al món de l'educació catalana després d'11 anys per Àsia, ho llegeixo i hi estic totalment d'acord.

"Se cree que la muerte es algo especial, pero es tan profana como una guía telefónica."

Després de molts dubtes, nits d'insomni i canvis de vocació, l'Arthur decideix trobar en Van Rode i l'espera davant de casa seva durant dies esdevenint un espectador: "Entretanto ya no sentia ningún aburrimiento, en mi reinaba una paz perfecta, yo era espectador, nada más." I crec que pocs textos demosten tant bé la màxima Schopenhauereriana de deixar d'actuar i esdevenir espectadors per foragitar el dolor vital.
Però malgrat tot, actua. Ens parla de ser espectador però no pot evitar actuar, i això el porta a la decepció. A la bogeria temporal, fins i tot, a una nit boja de fugir de tot i de tothom i acabar perdent el nord i sent embestit per un cotxe.

"Al dia siguiente, en el tren, yo leía el periódico. Una guerra había terminado, otra empezaba. Habían matado a tiros a un dictador, muchos dictadores futuros acababan de nacer." I què és la vida sinó aquesta repetició constant de desgràcies?

"Este mundo está separado del otro por un muro de dolor."

I acabo el llibre, i estic content d'haver fet aquest darrer viatge amb l'Arthur. He compartit molts dels seus pensaments i, sobretot, dubtes. L'he entès en cada instant de confusió i desassossec existencial i l'he mirat amb certa enveja perquè, malgrat tot, sempre ha estat lluitant per trobar una explicació, ja fos la part espiritual de quan creia voler ser sacerdot; la científica de la seva fascinació per les matemàtiques i les veritats absolutes dels números (absolutes al nostre entendre, clar, en tant que no existeixen números més enllà de la nostra creació), i la màgica, en el seu intent de combinar ciència i il·lusió, de controlar el món que l'envolta i de crear una realitat més amable. Sí, malgrat tot, l'Arthur no s'ha rendit i fins al final ha buscat una explicació. I aquest és el seu llegat que perdura un cop acabat el llibre. Ara ja el puc deixar marxar i que algú altre comparteixi aquest viatge amb l'Arthur. 

________________

Daniel Kehlmann, La noche del Ilusionista (Nocturna Ediciones)

començat_ 12/06/2026 // acabat_16/06/2026