Fa dos dies desconeixia l'existència d'en Francesc Meseguer. Arran de l'obra d'en Carnevali, més aviat de la coincidència temporal en l'any de programació al TNC, vaig llegir el seu nom per primera vegada i no en vaig fer gaire més cas.
Ara, he trobat aquest text entre les obres confinades que el Coronavirus ens fa arribar, el mateix que acompanyava al d'en Carnevalli aquella temporada del 16/17 del TNC i m'ha agradat. I això em passa poques vegades.
La força de les seves paraules, la cruesa que s'amaga rere les seves frases curtes, la tristesa perenne que ressegueix el text ("el teu impuls vital des que vas néixer i per sempre/és un desig/frustrat/per morir") i la contundència de l'últim capítol...
En un principi, la Sònia treu ferro al món del teatre, treu importància a la feina dels actors i a la dels autors i s'agraeix que ho faci. Ja n'estem farts de tanta fatxenderia i estrelleta. N'estem farts d'ínfules de superioritat i d'egos inacabables. Però també m'adono que aquest mecanisme de crítica del fet de fer teatre mentre, de fet, s'està fent teatre, és el mateix que em grinyolava als Insults al públic d'en Handke. Vull dir que el joc està bé per qüestionar la realitat de l'acte (les expectatives en el cas d'en Handke, l'emmascarament, o el "maquillatge" com ell mateix diu, en el cas d'en Meseguer) sempre i quan n'acceptem les seves regles tramposes. I en aquest cas, les accepto.
Em deixo enganyar i m'agrada veure com interactuen aquest Albert i aquesta Sònia, aquests dos prototipus d'individus estàndards que tant bé em representen.
Potser perquè parlen de tot i de res.
Potser perquè diuen allò que vull sentir.
Potser perquè compartim masses coses.
Sigui com sigui, una grata sorpresa. Encantat d'haver-te trobat, Francesc Meseguer.
_____________
Francesc Meseguer, Body sushi (Arola Editors)
començat_ 13/4/20 // acabat_ 13/4/20
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada