El futur, Helena Tornero

"La confiança és molt important. Si tens confiança, sembla que tens poder. Si sembla que tens poder, sembla que tens diners. Si sembla que tens poder i diners, la gent s'aparta del teu camí i et deixa passar." Amb aquesta teoria, no gens descabellada, la Diana pretén creuar mitja Europa amb un cotxe robat i un desconegut d'origen magrebí al seu costat traginant una motxilla sospitosa a l'esquena i que només té documents d'identitats falsos. Què pot anar malament?

Però més enllà d'aquests petits elements d'innocència en el text, el plantejament d'aquesta mena de Road movie i la manera de posar-la a escena amb actors extres fent comentaris per ajudar a fabricar la història i amb els propis personatges principals trencant la quarta paret per esclarir algun que altre raonament, resulten molt agradables de llegir. Vull dir que tinc ganes de veure què els passa a la Diana a en Halim. Vull saber quin paper tindrà la Dona Sueca i l'Home Elegant dins l'obra. I, per descomptat, també m'interessa esbrinar quin és aquest "impacte" cap al qual tota l'obra es dirigeix fent un compte enrere.

"Només hi ha dues opcions: la via del decreixement o la via de la barbàrie. O deixem de créixer o ens matem entre tots."

Malauradament, tot i el ritme interessant i l'evolució ben trobada d'aquesta relació entre en Halim i la Diana, puntualment l'autora peca de mestretites, de voler alliçonar una mica massa als espectadors tot oferint-nos un grapat d'informació que una cerca ràpida a Google (per aquells que hi podeu accedir, o bé un Baidu per aquells que estem a l'altra banda de la Gran Muralla Digital Xinesa) ens pot proporcionar ràpidament. És aquella sensació que, amb l'excusa que en Halim no parla bé la nostra llengua, que no pertany a la nostra cultura occidental, omplim el text de dades que tampoc no aporten res més que això: respostes del Trivial.

"Les paraules «mai més» i «per sempre» no haurien d'existir."

I són aquesta mena de frases, en el seu context concret de mort, les que m'arriben amb més força. Clar que hi ha un punt de cursileria final, d'optimisme massa optimista per aportar un final feliç a una història que potser no el reclamava, però no importa. Avui, en aquest present, aquesta obra m'ha semblat interessant. M'ha recordat, i molt (i perdó per l'auto-referència) a Bugaderies Iqbal i m'ha fet replantejar-me'n alguns paràgrafs. Però no és per això que l'he assaborit. Tampoc sabria concretar-ne el per què, però ho he fet.
_______________
Helena Tornero, El futur (Arola editors)
començat_ 13/4/20  //  acabat_ 14/4/20