A room of one's own, Virginia Woolf

Davant l'encàrrec de fer una classe sobre Dones i literatura, Virginia Woolf explica que podria parlar d'Austen, de Brönte i companyia, però això no seria suficient. Sempre queden elements pendents. Calen molt més que quatre noms per entendre la relació entre dones i literatura. Per tant, es proposa mostrar com ha arribat a la conclusió del tema ("A woman must have money and a room of her own if she is to write fiction") per ensenyar tots els prejudicis i deduccions que li han conduït i que sigui l'audiència qui jutgi la correcció o l'error d'allò que diu.

Comença mostrant el masclisme i la intolerància del món acadèmic. Com li retreuen el fet que camina per un camí que només és pels homes, com li prohibeixen l'entrada a la biblioteca de la universitat perquè "ladies are only admitted to the library if accompanied by a Fellow of the College or furnished with a letter of introduction".

Després que li hagin denegat l'accés a la biblioteca d'aquesta facultat d'Oxbridge fictícia pel fet de ser dona, segueix la seva recerca entre amics i coneguts però, a l'endemà, va a Londres i pot accedir finalment a una biblioteca per remenar llibres sobre dones. I ràpidament arriba a una conclusió: els que els escriuen són tots homes i, a més, estan enfadats. Però per què? Si tenen tot el poder, si són els reis del patriarcat, per què estan enfadats? Potser, es planteja, quan el patriarca "insisted a little too emphatically upon the inferiority of women, he was concerned not with their inferiority, but with his own superiority. That was what he was protecting rather hot-headedly and with too much emphasis." Igual que quan el ric critica al pobre, ho fa per por que el pobre li prengui la seva riquesa.

"Literature is strewn with the wreckage of men who have minded beyond reason the opinions of others."

"Women live like Bats or Owls, labour like Beasts, and die like Worms" afirmava la duquesa de Newcastle, aquesta Margaret Cavendish que és un personatge curiós i que reclama ser examinat amb més atenció i amb qui em vaig topar per primera vegada llegint El mundo deslumbrante, de Siri Hustvedt.

"It is the masculine values that prevail. Speaking crudely, football and sport are "important"; the worship of fashion, the buying of clothes "trivial"." I aquesta idea, afegeix Woolf, es traspassa a la ficció: "this is an important book, the critic assumes, because it deals with war. This is an insignificant book because it deals with the feelings of women in a drawing-room."

"It is fatal for anyone who writes to think of their sex." Seguint la teoria dualista de la ment (tots posseïm una part masculina i una de femenina), Woolf reclama la cooperació de les dues parts. Deixar d'escriure llibres únicament masculins que no desperten l'interès femení i escriure llibres andrògins, mixes.

"We may prate of democracy, but actually, a poor child in England has little more hope than had the son of an Athenian slave to be emancipated into that intellectual freedom of which great writings are born." I això era tan cert llavors i allà, com ara i aquí. El mirage de la democràcia fa creure als pobres (d'esperit i d'economia) que tenen els mateixos drets i les mateixes possibilities que els rics i poderosos. Però quan arriba el moment de la veritat, quan els conflicts d'uns col·lideixen amb els conflictes dels altres, aviat han d'acceptar que no és així. I si aquests pobres han tingut la desgràcia afegida de néixer dones, doncs les seves oportunitats de ser disminueixen per mil. Abans i ara. Per molt que ens vulguin fer creure el contrari.
__________________
Virginia Woolf, A Room of one's own (Penguin)
començat_ 10/06/16  /  acabat_ 26/06/16