The couple next door, Donna Hoke

Un dels recursos més efectius de la comèdia consisteix en dotar d'informació extra al públic mentre es manté als personatges in albis. Des dels titelles més innocents, on el públic sap on està el llop quan el pagès el busca, fins a textos més elaborats plens de jocs de paraules enginyosos. Aquí, Donna Hoke ho juga bastant bé gràcies a un tema que, ja de per sí mateix provoca el riure de la incomoditat, del tabú, del pes de la tradició: el sexe. I, en aquest cas en concret, l'intercanvi de parelles.  És a dir, tabú multiplicat per dos = el doble de riures incòmodes entre el públic.

Quan una parella convida a la parella que viu a la casa del costat a sopar amb l'esperança de realitzar un intercanvi de parelles, els gestos i, sobretot, el llenguatge equívoc, és el que ens proporciona l'acudit. Per descomptat que per arribar a aquest punt Hoke ha fet trampa i ha forçat una mica la situació caient en el parany de la casualitat al qual recorren molts autors davant d'un bloqueig. Però si li perdonem aquest error, si acceptem seguir-li el joc i ens creiem que, per casualitat, en Vance estava mirant una pàgina sobre l'intercanvi de parelles on s'explicava els codis lingüístics que s'utilitzen just en el moment que la Sadie ha parlat amb el veí i han utilitzat tots aquests codis (que ja és molt acceptar), l'escena del sopar/intercanvi, pot arribar a ser molt divertida.

Llàstima, però, que el segon acte de l'obra, després de l'intercanvi de parelles, el text giri cap a un to més sensible i, pretesament, més reflexiu. L'intercanvi sembla passar factura damunt les dues parelles però també damunt l'obra. L'humor s'esvaeix, el ritme cau lleugerament, l'interès es perd... i, al final, estem a punt de sentir vergonya aliena quan la Sadie i en Vance decideixen que han d'anar a veure a un terapeuta i, sobretot, quan per un moment el seu amor sembla recuperar-se quan a les indicacions de l'obra s'afirma que els seus petons condueixen cap a "fer l'amor" i no cap a "una relació sexual" com s'havia dit fins aquest punt. Trist.

A l'argument de l'obra s'afirmava que Donna Hoke no qüestionava els intercanvis de parella, que no els criticava sinó que els utilitzava per mostrar diferents conflictes entre diferents parelles. Un cop llegit el text, puc afirmar que aquesta sinopsi no podria estar més equivocada. Però clar, si haguessin dit la veritat sobre el text, si m'haguessin parlat del vessant romàntic/cursi/tradicionalista que agafa l'obra, sobre la carrinclonaria dels diàlegs i el rerefons catòlico/dretista que amaga, segurament no l'hauria llegit. Una vegada més, he caigut en el parany de la publicitat enganyosa.
_____________
Donna Hoke, The couple next door (proplay.com)
començat_ 24/05/16  /  acabat_ 24/05/16