ARSHALUIS: Not the same." (352) I afegeix: "What Turk is doing, what Turk is saying, is never the same as Armenian." (353) I la idea pot semblar extremista, banal potser fins i tot, però encertada a més no poder: les paraules que utilitzem per definir les coses, també configuren aquestes coses. Per algú com Arshaluis, "madzoon" vol dir un menjar típic del seu país, de la seva tradició, del seu passat, és a dir, d'allò que ella encara és malgrat els intents per a que ho deixi de ser. Mentre que "iogurt", pel fet de ser una paraula turca, fa referència inevitable a aquells que els van atacar, que els van intentar erradicar. Conté, inevitablemente, un regust amarg. El producte pot ser el mateix, però el valor emocional que li atribuïm és completament diferent. És, en part, una mostra mundana del caràcter performatiu de les paraules, que deia Austin però, també, de la incommensurabilitat de les paraules entre diferents paradigmes que ens mostrà Kuhn.
"Who can hurt me? All things taken from me already." (363)
"You people make her like this! Your Satan world! You seduce my daughter -you kill her. You kill my daughter." (404) s'exclama Arhaluis quan descobreix que ella ha estat protegint a Ilyas, el veí desaparegut que afirmava estar enamorat d'ella però que, en realitat, havia tornat al poble a posar-hi bombes. "Swearing, lying, whoring -this is your life!" (404) prosegueix acusant ara a l'Stephen i a la cultura occidental: "We are dying while you take picture. You like to take picture now? Why you don't take picture?" (404) perquè quan la tragèdia és aliena, no ens importa immortalitzar-la, tothom recorda imatges de turistes fent-se selfies davant de contenidors encesos en una manifestació a Barcelona, o somrient en els camps d'extermini nazis, per exemple. Però quan ens toca directament, quan deixem de ser espectators de la vida i en passem a formar-ne part... ja és una altra història.
I l'obra acaba amb una pregunta molt interessant que l'Anna llença a la imatge del seu germà mort: "were we in the same world at the same time?" (408) és a dir, mentre tu estaves sent torturat i decapitat quan no havies fet res de dolent, jo estava vivint la meva vida de model a Nova York entre luxe i festes. Pot ser que, realment, estiguéssim vivin en el mateix món? Una pregunta que, inevitablement, en genera una altra de més genèrica però tant difícil de contestar: com es pot sobreviure amb la consciència del dolor que hi ha arreu? De veritat. Com?
__________________
Joyce van Dyke, A girl's war (dintre de Contemporary Armenian American Drama -Columbia University Press)
començat_ 11/10/14 / acabat_ 11/10/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada