Després d'un estira-i-arronsa de documents, acusacions i testimonis frustrats, la força del general turc sembla imposar-se davant d'aquells que intenten defensar l'existència del genocidi. Fins que apareix en Wegner, un ex-combatent alemany que va viure el genocidi en primera persona i a qui tothom creia mort. "We are the only species on this planet that hates itself?" (329), pregunta en Wegner al general turc. Com pot ser, prosegueix, que Déu hagi creat als individus tan diferents? "What did He have in mind? Perhaps that we would find joy in our differences? Instead we are alienated from one another." (329)
"If they could get you to believe it never happened, it could happen again." (332)
Perquè el pitjor en aquesta mena d'actes de crueltat insensata i desmesurada, és la impunitat amb la qual es produeixen. La sensació de fragilitat i d'indefensió de les víctimes a qui no se'ls vol reconèixer tot el mal que han patit: "one generation after another, you will cry out to the world... nobody will believe you." (342) Fins que ho facin.
____________
William Rolleri i Anna Antaramian, The Armenian Question (dintre de Contermporary Armenian American Drama - Columbia University Press)
començat_ 10/10/14 / acabat_ 10/10/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada