Mirrors, Herand M. Markarian

Una dona inconscient és ingressada a l'hospital. Quan recupera els sentits, no parla ni respon a les preguntes. Aviat, però, resulta evident que està vivint en el passat i que aquest passat és tràgic.

"Innocence is like a crystal, it doesn't just break, it shutters." (255)

Reminiscències derridianes en el diàleg entre els dos metges que criden a la senyora Ross: "What a catchy tittle. "The Non-existent Past"! I can't say I understood the entire article. As a matter of fact, I still have difficulty with your concept of "letting the non-existing go". (Pauses) If something doesn't exist, how can you let it go?" (248) Aquest és el gran problema dels espectres derridians: un cop ens assalten, com els podem fer desaparèixer? Com podem allunyar de nosaltres la melangia per un passat que no va existir?

"Thoughts are like winds, my dearest, they carry us to worlds unknown." (256)

"We are all fragmented, only in different dimensions." (273) és l'explicació que el Dr Brown li dóna a Ms Ross quan es queixa sobre la fragmentació del seu passat. Potser la solució d'injectar una droga experimental a la pacient per ajudar-la a confrontar i superar el seu passat a través d'actuar els personatges que l'habiten, no és la millor possible, però més enllà d'aquesta solució del conflicte, una obra interessant sobre l'individu, el passat i els records. Tal com anunciava el seu autor al pròleg: "a voyage into the intricacies and the convolutions of the self." (237)
____________
Herand M. Markarian, Mirrors (dintre de Contemporary Armenian American Drama - Columbia University Press)
començat_ 9/10/14  /  acabat_ 9/10/14