The Wave, Morton Rhue

"How easily a group can lose its freedom without even realising it." ens adverteixen a la introducció del llibre. Un plantejament molt interessant. Per descomptat que he sentit a parlar de la pel·lícula que se n'ha fet, per descomptat que m'avergonyeixo de no haver-la vist encara... però intento paliar el meu pecat llegint-ne el llibre. L'únic que em preocupa és que caigui en el parany de l'amor, que la història de la Laurie i la seva parella acabi tinguent més pes que la resta. No seria la primera vegada, sinó vegis Un món feliç, 1984... on hi ha moments que és la història d'amor la que fa seguir el text i no a l'inrevés. Per sort, aquests dos llibres són tan bons, estan tan plens d'idees i crítiques, que se'ls perdona els seus moments de romanticisme.

La pregunta que ho inicia tot és "per què ningú va reaccionar contra els nazis?" Si els nazis eren minoria, com és que no els van poder aturar? Fa uns anys, en Jairo Lugo ens va explicar una anècdota sobre una dictadura sudamericana, no recordo quina. Un cop superada, un dels militars va fer una roda de premsa explicant les penúries que havien passat i un periodista li va preguntar on eren els militars durant la dictadura. Per què no hi feien res per aturar-la. El militar demana que s'encenguin els llums de la sala i, molt enfadat, demana qui ha fet la pregunta. A la sala, ningú contesta. El militar insisteix. Però res, silenci. Llavors, el militar canviant el to de veu diu: "Allí mismo es donde estaba yo."

Després de tres sessions de The Wave, "Ben noticed a marked improvement in preparation for class and in class participation, but he also noticed that there was less thinking behind the preparation. His students could glibly spit back answers as if by rote, but there was no analysis, no questioning on their part." (53) La qüestió és: i abans sí que existien aquestes reflexions? Els alumnes responien a través de la reflexió o de la mera capacitat retentiva? Perquè, precisament, aquest és un dels grans problemes del sistema educatiu present basat en l'absorció temporat d'informació i la seva posterior expulsió sense cap mena de procés entremig, sense cap meditació ni reflexió. Si en el llibre diu que "Estats Units és una potència mundial i espiritual", els alumnes ho repetiran tal qual sense plantejar-se si hi estan d'acord. I, el pitjor de tot, és que la majoria de professors els premiaran per la seva resposta: encoratjar el pensament sembla que no és part de la seva feina. Ells només són allà per posar examens i valuar. I qui digui el contrari és perquè no ha passat massa temps en una sala de professors sentint les opinions del professorat.

"The whole basis for the Wave is the idea of a group willing to follow their leader." (62) Que, de fet, no és massa diferent que el que pretenen molts directors d'escola. I, de fet, molts encarregats d'empresa: obrers obedients que faran tot allò que se'ls diu sense queixar-se. Potser estem més dintre l'onada del que ens pensem.

"Why are you doing this if you know it's stupid? Why are you part of it?" (76) li pregunta la Laurie a en Brad quan no li deixa anar a les grades per veure el partit si no fa la salutació de la onada. I la resposta que ell no s'atreveix a donar és clara: pressió de grup. L'experiment ha esdevingut un moment Bush: "o estàs amb nosaltres o està en contra nostre". I molts opten per seguir la massa. I més quan comencen a aparèixer alguns actes violents dels membres contra els no-membres.

"Was it really true that the natural inclination of people was to look for a leader?" (103) es pregunta Ben Ross quan ha reunit a tots els membres de la onada amb un pla per a desmantellar el moviment veient com tots el miren a ell buscant respostes. I potser no és allò natural, no ho sé, però sí que és el patró après. Des de petits ens ensenyen a buscar líders per seguir, ja siguin pares, professors, entrenadors, músics, actors... però necessitem emmirallar-nos per no sentir-nos tan perduts. Ens ensenyen la importància de pertànyer, la necessitat, fins i tot, i a mesura que els alumnes creixen, l'obligació de seguir els manuals al peu de la lletra, d'oblidar-se del pensar i seguir les instruccions perquè imagino que no sóc l'únic que ha sentit (i petit) la frase: "no et paguem per pensar". Tòpic cinematogràfic, però lamentablement real i freqüent en moltes empreses.

Una interessant reflexió sobre la mal·leabilitat de les persones, sobre la noció de poder i d'obediència que, afortunadament, obvia les batalletes sentimentals i es centra en els conflictes socials.
_____________
Morton Rhue, The Wave (Puffin Plus)
començat_ 06/09/13  /  acabat_ 07/09/13