Aviat veiem que són treballadors que venen a
fer hores nocturnes, tot i que no se’ns diu quina feina tenen. B té una maleta
plena de documents i, de tant en tant, en llegeix algun per a reafirmar les
seves opinions. A sembla més perdut. Així, gràcies a aquests texts que llegeix
B, sabem que parlen d’algú que malviu, que està desorientat, que és capaç de
passar hores assegut observant excrements de gos com si fossin la cosa més
important del món. Això últim ho certifica la lectura del testimoni de “Mr
Feckman, certified accountant and friend for better and for worse.” (81)
A i B estan buscant entre els records d’aquest
invisible individu coses positives però, com es queixa A, no n’hi ha cap de
circumstancial i, per això, entristit, diu: “we’ll leave him none the wiser,
we’ll leave him now, never to meet again, having added nothing to what he knew
already.” (82) Deixant intuir que la seva feina
consisteix en una mena d’organització o, si més no, d’exhibició, de la vida
dels seus clients. Per quin propòsit? Doncs ara les paraules prèvies de “Let
him jump” (78) agafen sentit. I encara més quan B,
referint-se als testimonis que han trobat, diu “they shall have finished him
off.” (82) És a dir, que ja han recollit prou informació
per incitar-lo a acabar amb la seva vida.
Troben un document en el qual hi ha un llistat
de malalties i patologies. B comença a llegir-lo malgrat alguns problemes
còmics amb la llum, i diu: “morbidly sensitive to the opinion of others at
the time, I mean as often and for as long as they entered my awareness…” (83) Comença el text, provocant els crits de B perquè no entén res.
Però encara és més llarga la confessió. Continua llegint: “and that, in
either case, I mean whether such on the one hand as to give me pleasure or on
the contrary on the other to cause me pain, and truth to tell…” (83) fet que porta a B a exclamar-se tot dient: “”Shit! Where’s the
verb?” (83) Exacte. Tantes paraules i costa trobar-hi
un verb. Per això afegeix: “hold on till I find the verb and to hell with
all his chivel in the middle.” (83) i comença a llegir
paraules entretallades cercant el verb que ha de donar sentit a tota la frase.
És a dir, una vegada més, genialment jugant amb el llenguatge i treient-lo de
context. En aquesta ocasió, interesant-se pel meta-llenguatge, per la seva
estructura més enllà del seu significat.
I, per fi, sembla trobar el verb principal i
pot llegir la frase de manera més entenedora: “Morbidly sensitive to the
opinion of other at the time …—chivel chivel chivel— … I was unfortunately
incapable…” (83) i se’n va la llum i deixa de llegir.
Com si aquesta frase tingués algun sentit sense el complement, sense saber de
què era incapaç.
Llavors A intenta mirar els fulls de B a la
claror de la lluna tot apropant-se a la finestra i som recordats de la
presència de C, a la finestra, dret, immòbil. Mica en mica, tot va lligant.
Tenen ganes d’enllestir la feina i A,
intentant resumir, diu: “A black future, an unpardonable past.” (86)
Tot enllestit, doncs, ja poden marxar. Però
encara falta estona per agafar el seu tren i decideixen esperar allà, xerrant
d’altres temes.
Fins que arriba el final.
Fins que A cobreix la cara de C amb un
mocador.
Tot s’ha acabat.
Però
ens queda un dubte: “how many unfortunates would be so still today if they
had known in time to what extend they were so?” (87)_____________
Samuel Beckett, Rough for theatre II (a Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 8/02/12 / acabat_ 8/02/12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada