Comença amb un llarg monòleg d’en Henry,
dirigint-se al seu pare desaparegut i saltant d’un tema a l’altre per acabar
mostrant com és un creador d’històries frustrat, com fa temps que és incapaç
d’acabar-ne cap.
Després apareix Ada i la seva relació amorosa
es fa evident.
Interessant manera de mostrar el passat:
augmentant els volum dels sons (ja sigui el vent, el mar) i acompanyant-los de
frases fora de lloc dels protagonistes. D’aquesta manera, quan Henry s’apropa
al mar per primera vegada, se’ns mostra com passà una desgràcia en el passat a
través de les onades fortes i els crits dels dos protagonistes.
Ada mostra com les persones actuem sense
sentit masses vegades, com retornem a allò que ens fa mal, malgrat saber que
ens fa mal: “if you hate it why don’t you keep away from it? Why are you
always coming down here?” (100) Li pregunta a en Henry
fent referència al mar. I ell no sap què respondre. Les persones fem coses que
ni nosaltres mateixos entenem o bé ens fa massa vergonya confessar-ne els
motius.
____________
Samuel Beckett, Embers (a Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 8/02/12 / acabat_ 9/02/12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada