Aquesta
obra comença amb un pròleg de l’autor on ens explica la presència dels Stage
Assistants, uns personatges vestits de negres que col·laboraran en la movilitat
de l’escenari (una mica com el personatge que ajuda a Pere Arquillué en el Primer amor a pujar i
baixar el llum i a desvestir-lo).
Ens diu
Williams que aquesta mena de personatges són una barreja del “Kabuki Theatre
of Japan and the chorus of Greek theatre.” (135). No són, per tant, una innovació
seva, sinó una adaptació. El que ell hi afegeix és el fet que, puntualment,
aquests personatges també tenen text i opinen: si van vestits de negre, ningú
els sent, si apareixen vestits com a protagonistes, sí. D’acord, acceptem
aquestes regles de joc. I més quan ell ens diu que “my excuse, or reason, is
that I think the play will come off better the further is removed from
conventional theatre since it’s been rightly described as an allegory and as a
sophisticated fairy-tale.”
(135)
Allò que
ja no em convenç tant és el fet que comenci l’obra amb els Stage Assistants
explicant qui són i quin serà el seu paper dins la funció: crec que aquest és
un clar exemple de coses que més
val no dir, sinó mostrar.
Crítiques als Beatniks expressades per
Mrs Gosforth:
“The
continent has been over-run by beatnicks lately. I’ve been besieged by them,
Blackie. Writers that don’t write, painters that don’t paint. A bunch of
freeloaders, Blackie. They come over here on a Yugoslavian freighter with about
a hundred dollars in travellers’ cheques and the summer addresses of everybody
they think they can free-load on. That’s why I’m not so sympathetic about
them.” (147) I afegeix: “they’ll never work for a
living as long as there is a name on their sucker-list.” (147)
“I’m afraid he’s a beatnik, he
has a beard and looks like he hadn’t seen water for bathing purposes in a
couple of weeks.”
(147-148)
“You don’t have to be a dog to
smell a beatnik. Sometimes they smell to high heaven because not washing is
almost a religion with’em, why, last summer one of those ones you see in Life
and Look, came up here. I had to talk to him with a handkerchief held to my
nose: it was a short conversation and the last one between us.” (148)
Per
tant, veiem, ja d’entrada, quin és el caràcter de Mrs Gosforth: una dona que
s’ha casat quatre vegades, que ha assolit la seva fortuna dels primers marits
(del primer ho sabem amb certesa perquè ella ens ho diu) i que es considera
moralment superior per a poder jutjar a la gent que l’envolta. Adquereix,
doncs, major rellevància la resposta que ella mateixa donà al comisari de
policia quan li demanava al seu quart marit que fos més prudent al volant per
respecte a ell i als demés: “for me there are no others.” (139) Així és aquest personatge:
egoista.
Bé, crear és certament re-crear: “has it ever struck you,
Connie, that life is all memory except for the one present moment that goes by
you so quick you hardly catch it going? It’s really all memory, Connie, except
for each passing moment. What I just now said to you is a memory now –
recollection.” (168)
I, per altra banda (per molt lleig que sigui citar-se a un mateix):
“HOME2 A mi no m’interessa el temps.
HOME1 [Girant-se
sorprès] Què? No et preocupa que passi tan ràpidament?
HOME2 [Indiferent,
amb el rellotge penjant de la mà] No.
HOME1 No
et preocupa saber que l’estàs perdent?
HOME2 No.
HOME1 No
et preocupa veure que es fa tard i que potser ja mai assoliràs els teus somnis?
HOME2 No.
HOME1 No
et preocupa que el present, que aquest precís moment, ara, quan el volem mirar,
quan volem adonar-nos-en de la seva existència, ja és passat?
HOME2 No.
HOME1 No
et preocupa saber que cada minut que passa és un minut menys de vida que tens?
HOME2 No.”
Aquesta peça és més fluixa que Cat on a Hottin roof, no assoleix la mateixa tensió, el mateix
drama. Té elements interessants, recorda drames socials o de classe a l’estil
Oscar Wilde, on es mostra la vida de moral relaxada de les dones adinerades,
però jugant amb el misteri afegit del jove nou-vingut, que tan pot ser “the
angel of death” com simplement un vividor. Això ja
depèn de cadascú perquè, tal i com el mateix Chris afirma: “no traslation,
no explanation, just “BOOM”.” (224)
_________
Tennessee Williams, The milk train doesn't stop here anymore (Penguin)
començat_ 17/09/11 / acabat_ 19/09/11
_________
Tennessee Williams, The milk train doesn't stop here anymore (Penguin)
començat_ 17/09/11 / acabat_ 19/09/11
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada