Riu Gener, Ferran Joanmiquel Pla

En una ciutat inhòspita, un conjunt d'individus intenten seguir endavant. Una filla que fa de puta per poder seguir ajudant a la seva mare amb alzheimer; una parella gai de jugadors de bàsquet d'un equip a la deriva incapaç de mantenir-se a la primera divisió, i l'entrenador de l'equip a qui la dona l'acaba de deixar i el poc prestigi que tenia s'esfuma amb el descens de l'equip.
I, entremig, un cocodril mil·lenari que ha despertat després d'hivernar durant segles per culpa de la seguera que està patint la ciutat. Un personatge més de l'obra que dóna esperança i il·lusió temporal a la ciutat i als turists. Fins que esdevé passat de moda i tothom l'oblida.

Personatges ferits que, malgrat tot, segueixen endavant. Intenten adaptar-se a les circumstàncies i seguir endavant: "Com a màxim, les persones podem aspirar a fer com l'aigua, entrenador. L'aigua no té forma, s'adapta al medi i va obrint camí amb paciència. Fins que és el medi el que s'acaba adaptant a l'aigua. Les persones hauríem de ser com l'aigua, entrenador, no hauríem de tenir forma." (94-5) Potser mancats de forma (del cos empresonador de l'ànima que deien els clàssics) la nostra res cogitans podria ser més flexible i imposar-se més i millor. De fet, tots els nostres plans funcionen a la perfecció en el nostre cap, el món s'adapta als nostres pensaments, els nostres interlocutors reaccionen encertadament als nostres comentaris, quan només són pensaments. Tan bon punt ho volem convertir en accions, és a dir, quan els hi donem forma... les coses van d'una altra manera.

Tot i l'excés lingüístic d'algunes converses, la floritura d'algunes de les frases dels diferents personatges que fa que l'obra perdi versemblança puntualment, l'ambient i les sensacions creades per en Ferran Joanmiquel són encertades, tristes i reals alhora, amb un final agredolç ben trobat.
_____________
Ferran Joanmiquel Pla, Riu Gener (Els llibres de l'apuntador)
començat_ 14/09/15  /  acabat_ 14/09/15