"Los pecados se dicen una vez y luego se acabó, mientras que los complejos se hablan durante años sin acabar con ellos nunca." (18)
En un món obsessionat pel sexe i el contacte físic, la innocència eròtica de la Sally Mara, aquesta narradora de 18 anys, comença a obrir-se al món dels adultes en tots els sentits, però encara es mostra molt ingènua i ignorant de la realitat humana. Sobretot de la masculina. Una mena de Werther innocent que sent que el despertar sexual s'apropa però encara no n'entén tota la seva magnitud. "¡Oh, dulces cuitas de un corazón de doncella; oh, mágicos temblores de la primavera de una sensibilidad; oh, castas curiosidades de una virgen floreciente!" (13)
Mica en mica, la Sally va descobrint el cos masculí. No n'entén totes les seves característiques, ni la funció exacta de tots els seus atributs, però sí que acaba descobrint l'existència d'un tub cilíndric i foradat situat al sota-ventre dels homes. "Dado que ciertos animales están provistos de un apéndice análogo, podimos llegar a una conclusión en cuanto a su función mediante la observación de los actos de dichas bestias, a saber, los caballos y los perros." (67) D'aquest anàlisi empíric, se'n deriva la funció estríctament urinària del tub, però no per això deixar de resultar-li quelcom digne d'estudi, aquesta eina masculina: "la anatomía de los portadores de herramientas es realmente bella. Me habría consagrado de inmediato a su estudio." (70)
Un altre exemple del món ingenu de la Sally: "los niños son un producto del sacramento del matrimonio, y un señor y una dama que no han sido bendecidos por el cura ya pueden estar besándose día y noche durante semanas, que eso no podrá hacer un niño, el cual es la bendición que durante la ceremonia aporta God o uno de sus ángeles, incubado no sé cómo y que sale a la luz me pregunto de qué manera." (73)
I aquesta innocència sexual que pot fer tanta gràcia i que Queneau sap explotar-la tan bé, ens hauria de deixar el somriure congelat a la boca quan considerem que avui en dia la majoria de nens/es de 10 anys han vist centenars, sinó milers, d'imatges violentes, d'assassinats (més o menys explícits), de zombies amb els cranis oberts, robatoris, violacions, atemptats... i potser només alguna furtiva imatge de contingut sexual. Per això, en una aula de 1r d'ESO encara hi ha molts alumnes que giren la cara avergonyits quan a la pel·lícula que esteu mirant a l'aula hi ha una escena sexual; per això també poden estar tan confosos i perduts sobre el sexe que no deixen de repetir patrons de generacions passades i alumnes de 2n d'ESO et poden arribar a preguntar si estàs "a favor o en contra de l'homosexualitat" (terrible pregunta!) i afirmar rotundament que ells hi estan en contra. Però, tranquils, mentre que s'ofereixin llicències d'armes de caça a nens de 14 anys i l'edat pel sexe consentit estigui als 16, tot va bé: seguim vivint en el millor dels móns possibles!
Amb una barreja de realisme innocent, del despertar al món i, sobretot, al sexe, de la Sally, una violència impossible, de gerres trencades al cap, de vampirisme i relacions sexuals animals, i pinzellades de lingüística i sàtira permanent, Queneau retrata un període de grans canvis en la vida de qualsevol persona: el pas de l'adolescència, de la descoberta del sexe i del cos de l'altri, a la maduresa. Tot i que caldria no confondre maduresa per la qualitat de no estar verd, d'haver assolit un nou estadi general de millora i perfeccionament, sinó només per haver caigut en els patrons que imposa la societat. I quan es tracta d'una societat (com la irlandesa que dibuixa Queneau, però que bé podria ser qualsevol altra) que es mostra púdica en excés, que cobreix les vergonyes a les estàtues dels museus amb calçotets i fulles de parra, que repudia a Joyce "un pornógrafo que se ve obligado a publicar sus libros en París" (213) pero que després mostra constantment una depravació esfereïdora: els homes assatgen sexualment a les dones grapejant-les per totes bandes, la Sally és constantment perseguida per cada individu que es troba i toquetejada tant de dia com de nit; el seu germà no dubta en violar a la nova mainadera enmig d'una reunió familiar... per posar només alguns exemples del Hyde que s'amaga rere la hipocresia beata, no podem evitar plantjar-nos si anem pel bon camí.
Un diari curiós que ens fa plantejar una pregunta ulterior: si l'hagués escrit una dona de veritat, seria així? No em refereixo a cap prejudici sobre allò que un home i una dona poden fer o dir, sinó al fet que sembla que aquest text respon més a allò que a un home tradicionalment li agrada creure que una dona pot pensar i fer. La ingenuïtat, la manca de maldat, però, també, la obediència i el desig que mostra la Sally, semblen amotllar-se molt bé a la perspectiva masculina. Certament, si la protagonista del diari hagués estat la Mary, la seva germana que tot i ser més jove va perdre la virginitat molt abans i tenia una predilecció per què el seu pare li bufetegés el cul i que se'n va a treballar a una altra ciutat tan bon punt ha fet els 18, el text seria molt diferent. Potser molts no el trobarien tan divertit i el titllarien d'obscè, de pervertit. Perquè una dona pot apropar-se innocentment al sexe, ens en podem riure de la seva poca destresa amb el membre masculí, però que una dona es mostri conscientment i voluntàriament activa sexualment... això sí que no! L'ego masculí trontollaria massa.
______________
Raymond Queneau, Diario íntimo (Blackie Books)
començat_ 6/07/15 / acabat_ 10/07/15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada