26 d’ag. 2015

Siempre somos demasiado buenos con las mujeres, Raymond Queneau

Comença una mena de revolta irlandesa, republicana i obrera al crit de Finnegans Wake!
Un grup més aviat maldestre s'apodera de l'oficina de correus i els comuniquen que els demés grups d'assalt també han ocupat els establiments desitjats: un inici de revolta perfecte.
A correus, només s'han produït dos cadàvers i la resta de treballadors són expulsats amb tota "correcció" a puntades de peus. Però, tancada al bany, la Gertie, una treballadora de l'oficina, no se n'ha assabentat de res i, quan acaba la seva feina, es troba amb l'oficina ocupada i es tanca ràpidament al lavabo abans que ningú la pugui veure. A partir d'aquí, interessant i divertit joc d'espais i narradors que mostren els pensaments d'ella i les accions sense pensaments d'ells.

"Es sabido que la mente irlandesa no obedece a las reglas del razonamiento cartesiano, ni a las del método experimental. No es francesa, ni inglesa, pero se acerca bastante al bretón, procede por "intuición"." (254)

"¡Somos insurrectos! -rugió Mac Cormack- Pero correctos, de todos modos. Sobre todo con las damas. ¡Finnegans Wake, camaradas! ¡Finnegans Wake!" (269)

La correcció, però, s'acaba aviat quan descobreixen a la Gertie i l'atractiu femení, i les ànsies sexuals de tots plegats, converteixen als insurrectes en animals mentiders i obsessionats. "Sin ti, habríamos muerto sin problemas, pero como has ido a mear en el preciso momento que la insurrección, nuestra fama puede quedar empañada por chismorreos y repugnantes calumnias." (382) I això sí que no pot ser! Poden perdre la revolta, poden ser derrotats pels anglesos i morir inútilment, però que la gent posi en dubte la correcció de les maneres dels irlandesos, això sí que no ho poden permetre!

Mentrestant, per afegir a la disbauxa, la marina anglesa envia un buc de guerra per aturar la revolta a canonades. Però qui va en el vaixell sinó el promès de la suposadament verge i beata Gertie que erra expressament les canonades per evitar ensorrar l'edifici de correus on està la seva enamorada. "Cualquiera pensaría que lo hacen adrede. Lo están arrasando todo, y aquí no cae ni un obús." (360) I el que preocupa més als insurrectes és què pot dir la Gertie si els britànics l'alliberen. Quina imatge tan nefasta dels irlandesos podria donar! Però tampoc la poden matar perquè matar a una dona seria encara pitjor. I, entremig, l'un rere l'altre, van a buscar la Gertie: "me estoy dando cuenta de que seré el único que no la ha follado." (371) S'exclama un d'ells mentre s'afanya a solucionar aquest problema.

"Como todo buen católico, tenía una acusada tendencia al ateísmo." (379)

Una novel·la satírica, amb moments de grolleria pura al més pur estil joicià (que apareix mencionat en el propi text) que ofereix el retrat fidedigne d'un grapat d'individus absurds entre els quals l'únic que destaca per la seva intel·ligència, murrieria i sang freda, és precisament la persona a qui menys es valora d'entrada pel seu gènere socialment menystingut: la Gertie.
______________
Raymond Queneau, Siempre somos demasiado buenos con las mujeres (dintre de Obras completas de Sally Mara - Blackie Books)
començat_ 12/07/15  /  acabat_ 13/07/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada