Un home és un home, Bertolt Brecht

Empesos per l'alcohol, quatre soldats ("la secció de metralledores del vuitè regiment" (69)) decideixen entrar a robar els diners de la col·lecta d'una pagoda. El seu acte resulta tan desastrós i maldestre que, al final, ametrellen la pagoda culpant-la del seu estat. Un d'ells, però, perd una bona mata de cabells en l'intent de fugida del temple i els seus companys decideixen amagar-lo dintre d'un baul. Però, clar, la lògica militar és ben extranya i aviat s'adonen que no poden tornar tres de sols a la caserna i entabanen al bo (de tant bo, enze) d'en Galy Gay perquè fingeixi ser el quart soldat.

"Com que és un soldat, és incapaç de pensar." (80) afirma en Wang, el monjo responsable de la pagoda quan troba en Jip tancat encara en el baul amb el cap pelat per una banda. I, si haguéssim de generalitzar prenent com a referents els quatre soldats d'aquesta obra, sembla que no s'equivoca pas.

En un moment concret, en Galy Gay s'adreça directament al públic mentre la resta de l'escena continua, en un recurs que molts creuen nou darrerament i l'usen i n'abusen (gairebé tant com l'obsessió contemporània de posar els espectadors a banda i banda de l'escenari sense cap altra necessitat, ni millora per l'obra, que la incomoditat de veure només el 50% de l'obra) però que resulta que en Shakespeare ja l'utilitzava. I els grecs, a la seva manera coral, també. Però Brecht va més enllà perquè, a l'intermedi, apareix la viuda Begbick tornant a parlar al públic però, en aquest cas, jugant al metateatre: ens parla de l'obra i de la intenció del seu autor. "El senyor Bertolt Brecht demostra que d'un home en pots fer el que vols." (98) I encara molt més d'un individu curt de gambals que recorda al Woyzeck d'en Büchner que, a més, no sap dir que no. "Avui, aquí, desmontarem i tornarem a muntar un home com si fos un automòbil, sense que hi perdi res [...] El senyor Bertolt Brecht espera que veurem com se us fon el terra sota els peus com si fos neu. I que el cas de Galy Gay us farà veure que viure en aquet món és un perill." (98-9)

"De les coses segures, la més segura és el dubte." (113)

"De tot allò que viu, la cosa més baixa, i la més feble, és l'home." (129)

Amagada rera la comèdia d'embolic, Brecht dibuixa una sàtira contundent contra l'individu alienat. El camperol ingenu a qui li prenen la llibertat i el converteixen en soldat. Contra aquell que, des-humanitzat, esdevé assedegat de sang i mata per plaer independentment de qui són les seves víctimes. El pas de l'home a la bèstia insensata que tot ho devora.
_____________
Bertolt Brecht, Un home és un home (Edicions 62)
començat_ 31/01/15  /  acabat_ 31/01/15