La casa de Tócame Roque, Agustín Espinosa

"El auténtico protagonista de la obra es la casa donde transcurre la acción, un lugar en el que ocurren hechos terribles, desfilan los fantasmas de quienes la han habitado, cobra vida lo inanimado y se revisa el discurrir del siglo XX hasta la fecha misma de la redacción del drama. Todo ello bajo una óptica de radical pesimismo que proclama el fina de la felicidad vanguardista." I qui diu pessimisme, diu "decadència", "mort" i "putrefacció" perquè al llarg de l'obra els cadàvers i els trossos mutilats de persones se succeeixen.

El surrealisme propi de l'obra combinat amb la manca del segon acte, fa que la comprensió global del text es faci difícil però no impedeix que se'n pugui apreciar el seu interès i modernitat. Destaca el metateatre que apareix puntualment a l'obra però que agafa força al final quan els personatges comencen a dubtar de la realitat d'allò que estan experimentant i en Julio es pregunta: "¿Y si todo fuese mentira mía? ¿Si sólo estuviera ensayando, representando para ti, el final del acto tercero de La casa de Tócame Roque, mi última tragedia para tantear, sin exponerme demasiado a un veredicto adverso del público, sus posibilidades de éxito?" Seguint el camí d'en Pirandello i els seus Sis personatges en busca d'autor, Agustín Espinosa exposa aquest dubte a través d'un personatge que funciona alhora com a distànciament de la realitat (el fet de reconèixer que estem observant una obra de teatre, és a dir, una creació) i com un apropament a ella (en tant que efectivament, estem observant a en Julio recitar el final del tercer acte de l'obra La casa de Tócame Roque). Un efectiu cercle tancat que obre múltiples preguntes.
____________
Agustín Espinosa, La casa de Tócame Roque (dintre de Teatro español de vanguardia - Clásicos Castalia)
començat_ 16/01/16  /  acabat_ 16/01/16

Un home és un home, Bertolt Brecht

Empesos per l'alcohol, quatre soldats ("la secció de metralledores del vuitè regiment" (69)) decideixen entrar a robar els diners de la col·lecta d'una pagoda. El seu acte resulta tan desastrós i maldestre que, al final, ametrellen la pagoda culpant-la del seu estat. Un d'ells, però, perd una bona mata de cabells en l'intent de fugida del temple i els seus companys decideixen amagar-lo dintre d'un baul. Però, clar, la lògica militar és ben extranya i aviat s'adonen que no poden tornar tres de sols a la caserna i entabanen al bo (de tant bo, enze) d'en Galy Gay perquè fingeixi ser el quart soldat.

"Com que és un soldat, és incapaç de pensar." (80) afirma en Wang, el monjo responsable de la pagoda quan troba en Jip tancat encara en el baul amb el cap pelat per una banda. I, si haguéssim de generalitzar prenent com a referents els quatre soldats d'aquesta obra, sembla que no s'equivoca pas.

En un moment concret, en Galy Gay s'adreça directament al públic mentre la resta de l'escena continua, en un recurs que molts creuen nou darrerament i l'usen i n'abusen (gairebé tant com l'obsessió contemporània de posar els espectadors a banda i banda de l'escenari sense cap altra necessitat, ni millora per l'obra, que la incomoditat de veure només el 50% de l'obra) però que resulta que en Shakespeare ja l'utilitzava. I els grecs, a la seva manera coral, també. Però Brecht va més enllà perquè, a l'intermedi, apareix la viuda Begbick tornant a parlar al públic però, en aquest cas, jugant al metateatre: ens parla de l'obra i de la intenció del seu autor. "El senyor Bertolt Brecht demostra que d'un home en pots fer el que vols." (98) I encara molt més d'un individu curt de gambals que recorda al Woyzeck d'en Büchner que, a més, no sap dir que no. "Avui, aquí, desmontarem i tornarem a muntar un home com si fos un automòbil, sense que hi perdi res [...] El senyor Bertolt Brecht espera que veurem com se us fon el terra sota els peus com si fos neu. I que el cas de Galy Gay us farà veure que viure en aquet món és un perill." (98-9)

"De les coses segures, la més segura és el dubte." (113)

"De tot allò que viu, la cosa més baixa, i la més feble, és l'home." (129)

Amagada rera la comèdia d'embolic, Brecht dibuixa una sàtira contundent contra l'individu alienat. El camperol ingenu a qui li prenen la llibertat i el converteixen en soldat. Contra aquell que, des-humanitzat, esdevé assedegat de sang i mata per plaer independentment de qui són les seves víctimes. El pas de l'home a la bèstia insensata que tot ho devora.
_____________
Bertolt Brecht, Un home és un home (Edicions 62)
començat_ 31/01/15  /  acabat_ 31/01/15

Catastrophe, Samuel Beckett

Metateatre: mostrar la preparació d’una escena amb el director, la ajudant de direcció, el protagonista i el tècnic de llum.

El director demanant impossibles, enfurismat davant  la més petita incorrecció, reclamant que el cos del protagonista sigui més blanc… la ajudant prenent notes de tot (“I make a note [she takes out a pad, takes pencil, notes]” (299)) i obeïnt les indicacions del director.

El protagonista sorpren per la seva immobilitat, és un ésser inexistent, impersonal, un titella al servei de les ordres del director mogut per les mans de la ajudant. Perquè ni això no fa el protagonista, tots els seus moviments, la inclinació del cap, el canvi de roba, li fa un ajudant (recordant la lectura que Ollé féu de El primer amor, en la seva producció del 2010 on Pere Arquillué era desvestit per un ajudant anònim, desproveïnt-lo, en aquell cas, de vida).

I, finalment, el tècnic d’il·luminació que retalla els llums per deixar únicament il·luminada la cara del protagonista, la seva mirada final, just abans d’acabar l’assaig i, amb ell, l’obra.
__________
Samuel Beckett,  Catastrophe (dintre de Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 19/02/12  /  acabat_ 19/02/12