Petit Òrganon per al teatre, Bertolt Brecht

En el pròleg, Javier Orduña afirma que l'objectiu del teatre segons Brecht és "la determinació de l'especificitat i el lloc del teatre a les acaballes d'un ordre social caduc i al començament d'un altre, que ell considerava legitimat per la raó històrica." (5) I ho féu a través d'un replantejament radical del teatre europeu, "partint de la crisi del drama -de la representació dialogal d'accions entre individus- tal com es palesà a les obres d'Ibsen, Txèkhov o Bernard Shaw, i aprofitant les experiències alemanyes amb el teatre naturalista, l'expressionista i el sociològic d'Erwin Piscator, Brecht va escometre una refundació del teatre contemporani que passava per la revisió de la història del teatre, l'aplicació del materialisme dialèctic i la pràctica d'una estètica crítica, corresponent a la reflexió estètica d'en Walter Benjamin o la investigació d'un Alfred Döblin en el terreny de la narrativa." (5)

Primer punt d'aquest òrganon per al teatre: "el teatre consisteix a elaborar produccions vives d'esdeveniments produïts entre els homes, transmesos o inventats, i amb una finalitat d'entreteniment." (15) Sobta, d'entrada, aquesta "finalitat d'entreteniment" perquè la paraula "entreteniment" està molt mal entesa. O potser li hem donat un significat totalment pejoratiu a través dels anys. Sigui com sigui, sovint està identificada amb la manca de qualitat: la diversió asèptica pel sol fet de matar les hores. Caldrà veure, doncs, com entén "l'entreteniment" en Brecht. Ell mateix ja en dóna unes pautes ben aviat: "tota la nostra manera de divertir-nos comença a resultar anacrònica" (18)

"Són les inexactituds en les representacions dels esdeveniments entre els homes, allò que redueix el nostre gust pel teatre." (18)

"La ciència i l'art coincideixen en el fet d'existir per alleujar la vida dels homes; la primera s'ocupa del seu manteniment, i el segon del seu entreteniment." (21) recupera en Brecht el fil de la primera idea després d'haver mostrat com els avenços científics, malgrat les seves virtuts, havien esdevingut, en gran mesura, eines de control dels encarregats damunt dels seus treballadors. En altres paraules, de la classe dirigent damunt la classe obrera. Eines d'opressió de classe.

"¿Quina és l'actitud productiva davant la natura i davant la societat, l'actitud que nosaltres, fills d'una era científica, haurem d'adoptar en els nostres teatres per tal d'obtenir un plaer?" (21) És a dir, quina mena de teatre haurem de fer perquè representi els "esdeveniments entre els homes"? Brecht ho té molt clar: "l'actitud en qüestió és una actitud crítica." (21) Davant les misèries del món (que sempre hi són, a vegades més dissimulades per uns moments d'eufòria col·lectiva i d'altres molt més evidents davant les penúries generals) cal un esperit crític. Avui i sempre.

Què és, doncs, allò que entreté la societat actual? "és la saviesa que ve de la solució dels problemes, la indignació en què pot convertir-se profitosament la pietat envers els oprimits, el respecte que imposa el fet de respectar allò que és humà, és a dir, allò que és humanitari." (22)

"Necessitem un teatre que no solament faciliti les sensacions, les visions i els impulsos que permet el camp de les relacions humanes en el moment històric corresponent, on es produeixen les corresponents accions, sinó un teatre que utilitzi i provoqui idees i sentiments que juguin un paper en la transformació d'aquest mateix camp." (26)

Interessant i encertat: "la societat no tindrà un portaveu comunitari, mentre duri la divisió en classes. Així, ser imparcial en art significa únicament una cosa: pertànyer al partit dominant." (34)

"Així com els membres de les classes oprimides poden caure a les idees dels opressors, així també els membres de la classe opressora poden adoptar idees dels oprimits." (46) Potser sí, aquesta és l'esperança, però la pregunta és: per què ho haurien de voler fer? És normalment l'oprimit el que busca canviar la seva situació (l'esclau nietzscheà que està condemnat a la misèria i al sofriment perquè no pot acceptar la seva condició d'esclau), per què voldria canviar l'opressor si ell ja està bé? Per molta raó que tinguin els arguments de l'oprimit, per molt assenyats i coherents que siguin, es toparan amb un mur una vegada rera l'altra. És el cas invers al que descrivia l'Orwell quan pretenia fer obrir els ulls a les classes obreres: ell veia molt clar quin era el camí que havien de seguir per superar la seva nefasta situació, però els altres no ho volien veure perquè es creien que no hi havia cap sortida. O és, també, el cas de la caverna platònica, de com els encadenats maten a aquell que ha sortit a l'exterior i ha vist la veritat. Per què els opressors haurien d'acceptar res d'aquest individu desencadenat si això aniria en detriment de la seva situació privilegiada? Per què la classe opressora hauria d'adoptar idees dels oprimits? Només ho farien si aquestes idees fossin beneficioses per ells i, llavors, seria millor que no les adoptessin perquè allò que beneficia als opressors té un gran percentatge de probabilitat de perjudicar als oprimits.
_______________
Bertolt Brecht, Petit Òrganon per al teatre (Edicions 62)
començat_ 26/01/15  /  acabat_ 30/01/15