11 de març 2015

Storage Locker, Jeff Stolzer

Quan el somni americà del triomf i l'èxit es transforma en creure que podem canviar les nostres vides a millor sense esforç ni treball, ni idees meravelloses ni creativitat fulgurant sinó gràcies a comprar un dipòsit tancat amb l'esperança que a dins hi hagi quelcom de valor, tenim un problema. Que d'això se'n facin Reality Shows que tothom mira fascinat, en tenim un altre de més gran. En aquest cas, Jeff Stolzer deixa de banda l'absurditat social i televisiva del fenòmen (llàstima, una oportunitat perduda de fer una crítica amb cara i ulls a la mediocritat generalitzada i esponsoritzada de la nostra societat) i es concentra en les vanes il·lusions d'una parella que han gastat 1.500 dòlars en un dipòsit que estan a punt d'obrir quan els coneixem.

"MAN: Churches are not about faith. 
WOMAN: What are they about? 
MAN: Money and power. My spirituality is not tied to a corrupt institution." (8)

Jugant amb la confiança entre els individus, l'obra evoluciona amb l'aparició d'un avi que mostra el seu interès vehement pel dipòsit. Comencen els enganys, els estira-i-arronses, els xecs falsos i les mentides per conduïr-nos a la sorpresa del final del primer acte. Sorpresa que, d'altra banda, ja s'intuïa a meitat de l'acte: el dipòsit pertanyia a l'avi. Tot el que hi ha a dintre és seu. És la seva vida, els seus records. Clar que potser és una altra mentida, però permet un bon tancament d'acte i una bona pluja de sensacions.

El segon acte, més àgil encara que l'anterior però potser amb menys dubtes interessants sobre la veritat i la confiança, segueix girant sobre la legítima propietat del dipòsit. Descobrim que el vell ha mentit en tot, que no estimava la seva dona, que l'únic que vol és recuperar el dipòsit perquè en ell hi guarda un secret que el podria inculpar. Novament, un fet que ja podíem preveure d'avantmà. Llàstima.

I, al final, es desvetlla el més gran misteri de tots, el to de fàbula exemplificant de l'obra: l'avi és, en realitat, l'home jove que ha comprat el dipòsit i la dona morta dins del bagul és la seva dona. el futur se'ls presenta davant seu per mostrar com acabaran. Com els somnis d'ell el portaran a la frustració més absoluta i com el realisme d'ella la portarà a ser assassinada.

Tot plegat, una curiosa (i a estones divertida) fàbula sobre els desitjos, la confiança, les relacions de parella i els somnis impossibles. Llàstima, però, que l'element sorpresiu no resulta tan sorprenent com es podria esperar perquè ben aviat ja ens imaginem què passarà.
___________
Jeff Stolzer, Storage Locker (part de Cimientos Play Development Project)
començat_ 14/02/15  /  acabat_ 14/02/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada