The Long and the Short and the Tall, Willis Hall

Obra militar. Tensions. Conflictes. Discussions. Arrogància... entre un grup de soldats que estan explorant el territori i s'han de refugiar en un casalot abandonat.

No està malament, però sí que esdevé una seqüència moltes vegades repetida i, per tant, un pèl previsible: el conflicte de poder, el soldat rebel, el comandant agressiu… tot ja ha estat representat altres vegades.

Per això, quan capturen a un soldat japonès, el tracte que li donen, és a dir, els abusos, els cops, els intents de matar-lo, no ens sorprenen.

Que ja ho haguem vist abans no vol dir que no sigui bo. És potser que perd un punt d’interès.

Davant la conversa sobre la bondat o la humanitat del presoner japonès, Mitchem conclou: “you put a bloke in uniform and push him oversees and he’s a different bloke to what he was before.” (56) I aquesta teoria, clar, és aplicable a les dues parts del conflicte. És a dir, als japonesos i als aliats, mostrant que el problema  no és tant de la persona, sinó de la situació.

La tarda al refugi va passant, mentre esperen que arribi la nit i, amb ella, la possibilitat de fugir, d’intentar tornar a la seva base esquivant als enemics que tenen a prop. Mentrestant, els dubtes, els neguits, les tensions entre ells es repeteixen. I, sobretot, retorna el dubte sobre el presoner. Sobre què fer amb ell, sobre com tractar-lo.

Al fina, el capità decideix que cal sacrificar-lo “it’s a war. It’s something in a uniform and it’s a different shade to mine.” (80) Només per això. Perquè el seu uniforme és diferent, se l’ha de matar. Aquest és el sense-sentit de les guerres.

Final semi-previsible: en el moment de sortir els disparen i moren tots menys Johnstone, qui havia tingut múltiples discussions amb en Banforth, qui volia matar al japonès, qui es mostrava agressiu i tirà. Ell sobreviu. Ferit, però sobreviu. Alça un mocador blanc per demanar treva i, en un gest pretesament poètic, però potser fregant la cursileria, un ocell canta des de fora.

Es salva qui menys s’ho mereix: potser aquesta és la crítica que fa l’obra de la guerra, de la vida i de les relacions humanes. No existeix cap justícia universal.
____________
Willis Hall, The Long and the Short and the Tall (dintre de Three Plays - Penguin)
començat_ 1/06/12  /  acabat_ 9/06/12