Cercle de guix Caucasià, Bertolt Brecht

A través d'una representació teatral dintre de la pròpia obra, Brecht mostra, una vegada més, les misèries humanes. L'altivesa de les classes socials superiors i les fuetades que reben els criats i els treballadors. I, entremig, la bondat de la Grusche, la majordoma, que s'apiada del fill del mas que els senyors  han abandonat en la seva fugida (prefereixen salvar robes i tresors que no pas la criatura que els hauria pogut delatar de la seva condició superior) i se l'endú amb ella.

"Un capellà d'aquests de cinquanta piastres no té dignitat, i de devoció en té justament per cinquanta piastres, ni una mica més." (313) Afirma la mare del soldat moribund sobre el monjo a qui han pagat quatre rals perquè casés a correcuita al seu fill amb la Grusche. S'oblida de dir que ella tampoc no en té gens de dignitat perquè no ha dubtat en vendre al seu fill per un matrimoni fals i, a més, amb els diners que en treu, ni tan sols no li vol pagar l'extremunció. En èpoques de misèria, tothom esdevé miserable. En tots els sentits. Un clar exemple el donen les primeres pàgines de Suite Francesa d'Irène Némirovski o el desencadenament de successos de Ensayo sobre la ceguera de José Saramago.

"Els de dalt només poden guanyar la guerra els d'un cantó, però els soldats la perden els dos cantons." (315)

Posant a l'Azdak, el borratxo del poble, com a jutge mentre no s'estableixi la pau, de sobte es viu una època d'extranya justícia en la qual els rics són ajusticiats i els pobres perdonats. Una mena de Robyn Hood etílic que vol canviar la balança de la justícia. I és, precísament, gràcies a ell i al seu joc del cercle de guix, que es decideix concedir-li la criatura a la Grusche i no a la seva mare biològica que no va dubtar gens en abandonar-la. Un acte de justícia real que, amb les lleis a la mà, mai s'hauria pogut dur a terme. I això ens hauria de fer pensar bastant en quina mena de justícia tenim i quina mena de justícia hauríem de tenir.

Una fàbula moral que amaga l'ensenyament als pagesos de la vall que les terres no pertanyen a aquells que se'n volen aprofitar (com el fill no pertany a la mare biològica que només el vol per beneficis propis) i que per aconseguir-les no dubten en malmetre-les, sinó a aquells que estan disposats a perdre-les perquè les estimen massa per deixar que es facin malbé.
_____________
Bertolt Brecht, Cercle de guix Caucasià (Edicions 62)
començat_ 14/02/15  /  acabat_ 16/02/15