El hombre del frac, Alberto Ramos

Un curiós visitant, vestit amb frac i traginant un maletí, entra a casa d'un desconegut que està nerviós per algun motiu que l'audiència desconeix. A partir d'aquí, d'aquesta invasió de l'espai propi, però també d'aquest element sorpresiu de la vestimenta del visitant, Alberto Ramos traça el diàleg equívoc entre els dos protagonistes on els dubtes sobre la comprensió del llenguatge abunden, fins arribar a la conclusió que aquell home del frac ha entrat a casa de l'altre fugint de la Pantera Rosa. Ara tot està molt més clar.
"¿Porque qué clase de persona sería si no pudiera acoger en mi casa a un perfecto desconocido que está siendo perseguido por un personaje de dibujos animados?" (9)

"¿No casaron a la Estatua de la Libertad y la de Colón? Pues podríamos casar al Cristo del Tibidabo con el Cristo del Corcovado. Y pensé: no estaría mal, una boda homosexual entre dos Cristos." (25-6)

El diàleg entre el Visitant i l'Habitant, pur teatre de l'absurd amb punts àlgids d'hilaritat, continua fins que, després de moltes voltes, descobrim qui és l'home del frac i per què el persegueix la Pantera Rosa. Es tracta d'un interessant joc de disfresses que ens fa plantejar qui s'amaga realment sota les màscares que ens posem a diari: som la persona treaballadora que es vesteix per anar a l'oficina o l'individu que s'enfunda un xandall per anar al gimnàs, o el que es posa una camiseta revellida per anar a un concert? O el que fingeix interès en les presentacions més avorrides mentre només pensa en obrir una altre ampolla de Moritz? O som totes aquestes persones alhora?

"VISITANTE: La vida es ridícula. Siempre lo ha sido.
HABITANTE: Ahora más." (36)
I, lamentablement, aquesta és la sensació que tenim. Ja ens poden haver explicat les mil-i-una sobre les insensateses vitals d'aquest o d'aquell, aquesta vida, pel fet que l'estem vivint nosaltres, pel fet que està conduïda a l'inversa del què afirmava Leibniz i NO estem en el millor dels móns possibles (si som optimistes, clar. Si fossim pessimistes diríem que sí, que aquest és el millor dels móns possibles. Que no podem aspirar a més. Que aquesta merda és tot el que hi ha. Però som optimistes), ens fa veure, sentir, que la vida és més ridícula que mai.

"Usted no comprende nada. Cree que comprende, pero lo único que tiene es información. Datos. Y con la información no es suficiente." (42) Un ordenador, per molta informació que posseeixi, és incapaç d'entendre res: només respon a fòrmules pre-fixades, a coordenades introduïdes que segueix al peu de la lletra sense entendre què fa ni per què ho fa. Per això són inútils els mètodes d'ensenyament actuals: no són més que una introducció de dades i més dades dintre de l'alumne, sense cap voluntad que ell entengui o sàpiga per a què serveixen. Li introdueixen dades perquè quan li preguntin l'any del descobriment d'Amèrica, sàpiga dir 1492, encara que no sàpiga què va implicar aquest descobriment. Màquines imperfectes esperant desesperadament a que els indiquin les coordenades d'acció i així no haver de pensar per compte pròpia. (Que, després de tant de temps sense fer-ho, ja no en saben)

Un text interessant, plegat de dubtes lingüístics i qüestions sobre el significat de les paraules i allò que diem però, també, de referències a la cultura popular: la Pantera Rosa (tant la sèrie com la pel·lícula, de fet només hi falta el pastisset per completar la sagrada trilogia), l'Inspector Gadget, Darth Vader... una sàbia combinació per un text ple de paradoxes ben fomentades.
______________
Alberto Ramos, El hombre del frac (part del Cimientos Play Development Project)
començat_ 22/01/15  /  acabat_ 22/01/15