11 d’abr. 2012

Eh Joe, Samuel Beckett

Les ordres de Beckett són clares per aquesta peça pensada per a televisió: la càmera comença mostrant el cos del protagonista, en Joe, i llavors, sincopadament, entre cada paràgraf del discurs, avança uns centímetres cap a la seva cara.

Un total de nou moviments que la fan apropar-se al màxim a aquest Joe mentre una veu femenina que no sabem de qui és li recrimina tots els seus defectes des de l’exterior.

A través d’aquesta veu anònima coneixem a en Joe, sabem que els seus pares són morts i que, amb ells, totes les persones que l’estimaven (“Anyone living love you now, Joe?… Anyone living sorry for you, now?” (203)) i sabem, també, que paga el servei de prostitutes i se’ns explica amb tots els detalls el suïcidi d’algú propoer a ell, Secament. Cruelment. Retraient-li a en Joe la seva responsabilitat, llençant-li a la cara tots els seus defectes ara que sembla que la mort està a punt d’assolir-lo, que les paraules esdevenen sons, xiuxiejos imperceptibles que marquen el final.
___________
Samuel Beckett, Eh Joe (a Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 12/02/12  /  acabat_ 12/02/12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada