Sol, solet, Àngel Guimerà

Quanta informació de l'obra ha de desvetllar un pròleg? Fins on pot dir el/la proleguista sense afectar l'experiència lectora?
Llegint el pròleg d'en Toni Sala, la sensació és que està dient un xic de massa. Que desvetlla relacions familiars i secrets que potser ens agradaria descobrir a nosaltres amb la lectura.
Llegint el text, però, agraeixo algun d'aquests desvetllaments d'en Sala. La seva referència al fill pròdig per mostrar com és rebut en Bernabé i com això fa despertar les enveges de l'Hipòlit és de gran ajuda per entendre més ràpidament la relació entre els dos germans.
L'estranya (malaltissa?) relació de la Munda amb l'Hipòlit i en Jon, amb la insistència d'en Pau Trits pel mig, també ens ha quedat ben dibuixada i llegint, llegint, l'entenem molt millor. Sobretot al final del primer acte. Un d'aquells finals climàctics que ens deixen entreveure l'arribada d'una nova tormenta, que serà encara més forta que aquesta primera tronada.

 "Jo sempre he tingut la màxima de que, els pares, el mal el tenen d'anar a fer fora de casa."

Les relacions humanes són un misteri. A vegades connectem amb persones amb qui no tenim res en comú, com si per algun estrany mecanisme ens complementéssim mútuament i, en canvi, no trobem connexió amb aquelles amb qui ho compartim tot. Si a més hi afegim el desig sexual pel mig, el misteri es multiplica. Per què la Munda se sent atreta per en Jon al principi d'una manera tan folla que fa embogir l'Hipòlit? És per la novetat que representa en Jon? Pel seu caràcter ferèstec? O únicament per posar gelòs a l'Hipòlit. I això em porta a la gran pregunta: per què la Munda és incapaç de desenganxar-se de l'Hipòlit? Per què pot afirmar: "Digue-m'ho tot, digue-m'ho; no em fa res que em maltractis", o bé "Sí, sí, Hipòlit, sí; pega'm, pega'm"?

I el final no decepciona. Remou la consciència. Ens posa en tensió. I, malgrat tenir un punt catàrsic, no és eufòric perquè roman un dubte que ens perseguirà fora del teatre: el fill, aquest element tan simbòlic com real que torna la vida a en Jon, que el fa, per fi, arrelar-se i sentir-se part d'una família (és a dir, d'una comunitat, d'una societat), és realment d'en Jon?
________________
Àngel Guimerà, Sol, solet (Arola editors)
començat_ 13/5/20 // acabat_ 16/5/20